Transparència 2018

  1. Sobre la llei de transparència

    En el context actual d’enduriment de la lluita de classes, la classe treballadora s’ha sentit indignada pels casos de corrupció i malversació de recursos públics, mentre patia els efectes d’una crisi que no ha contribuït a crear ni gestionar. Davant la creixent virulència amb què es posava en qüestió els privilegis d’una classe política, econòmica i sindical, assetjada judicialment i políticament, s’hi han promulgat algunes lleis adreçades a contindre i reprimir el descontentament. Mentre que la llei de seguretat ciutadana, la llei mordassa, posa els mitjans legals per criminalitzar la protesta al carrer, la llei de transparència suposa, d’una banda, una llavada de cara per a aquelles organitzacions que s’han finançat abundantment amb recursos públics, de l'altra articula uns mecanismes de control i de sanció contra aquelles organitzacions que, com la nostra, no se sotmeten barata subvencions o alliberaments. El Sindicat sempre ha respost davant la seua afiliació i el conjunt dels treballadors i treballadores, i els seus comptes han sigut sempre sotmesos al control i la fiscalització dins dels seus òrgans, que són participatius i assemblearis. Per imperatiu legal, ens hem d’adaptar als requeriments de la llei i publicar la següent informació en el format i lloc on altres, que no són els treballadors i treballadores que el Sindicat representa, han decidit. Intersindical Valenciana denuncia una llei de transparència que no respon a la voluntat i al dret dels treballadors i treballadores, sinó a l’interés dels òrgans de control i de repressió de l’Estat.
  2. Organigrama

    STAS-INTERSINDICAL VALENCIANA, per la seua naturalesa, és una entitat de dret amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat per al compliment dels seus fins, que es governa i s’administra en règim d’autonomia de forma democràtica, en el marc establert per les lleis i d’acord amb els seus Estatuts. STAS-INTERSINDICAL VALENCIANA està integrat per les distintes Unions Comarcals i Seccions Sindicals existents en les distintes comarques del País Valencià, cadascuna de les quals està integrada pel conjunt de l'afiliació dels distints sectors de les treballadores i els treballadors. Existiran els següents òrgans sindicals: Congrés: màxim òrgan de debat i decisió. Estarà constituït per delegats i delegades elegits en cada Unió Comarcal o Secció Sindical, segons els criteris de composició establits en funció del nombre d'afiliacions pel Consell Nacional. De forma ordinària, serà convocat cada quatre anys pel Consell Nacional. Consell Nacional, màxim òrgan de decisió entre congressos. Integrat per les persones representants de cada Sector, que, transitòriament, seran elegides per les Unions Comarcals o Seccions Sindicals, abans de cada sessió del Consell Nacional. Secretariat Nacional: l'òrgan de gestió, representació i direcció del STAS-INTERSINDICAL VALENCIANA entre les reunions del Consell Nacional. És elegit pel Congrés, o si no n'hi ha pel Consell Nacional, el qual determina la seua composició i nombre de membres, atenent a una adequada representació territorial i sectorial. Seccions Sindicals. Representació de STAS INTERSINDICAL VALENCIANA als centres de treball, sobretot a l’Administració Local. Unions Comarcals/ Territorials, en els diferents nivells territorials i funcionals respectivament, comptaran amb un/a Coordinador/a Comarcal/territorial.
  3. Secretariat Nacional

    Cristina Costart Tafalla
    Secretaría de Organització
    Salvador Sanmartín Navarro
    Secretaría de Acció Sindical
    Jesús Giménez Chicharro
    Acció Sindical Sector Local
    Pep Bomboi Arias
    Secretaría de Comunicació i Polítiques Lingüístiques
    Rocio Garcia Alors
    Voro Garcia Martin
    Secretaria de administracion
    Clara Saborit García
    Secretaría d'Actes
    Julián Martínez Juan
    Acció sindical Sector Generalitat - Alacant
    Javier Escos Martín
    Secretaria de formació
    Pablo Saborit Garcia
    Servei Juridic
  4. Personal laboral de STEPV

    Servei Jurídic: 2 persones contractades en 2014 i 2016. Neteja: 1 persones contractada (Alacant) en 2013.
  5. Acció sindical

    Informe acció sindical 2018
    Arribades al punt d’iniciar l’últim tram d’aquest període “inter-congressual”, cal fer una anàlisi acurada del camí recorregut, les dificultats que hem hagut de sortejar, el grau d’assoliment dels objectius marcats pel màxim òrgan de decisió de la nostra organització i els possibles desviaments d’aquests. I tot això, com no, per a determinar les línies d’acció sindical que han de conduir aquest final de legislatura per a vehicular l’objectiu irrenunciable de completar la tasca encomanada al Secretariat Nacional en el Congrés de Calp.
    Considerant que l’objectiu essencial que ens vàrem proposar al congrés celebrat a Calp, en el mes de maig de 2016, era consolidar i augmentar l’expansió del nostre projecte sindical.
    I, tenint en compte, a més, les anteriors aventures expansives basades en integracions quasi contra-natura, les quals van provocar un creixement insignificant i sovint tòxic, consideràvem que en un primer moment calia fixar amb claredat les línies de política sindical que orientaren i vehicularen tot el procés.
    Es tractava d’una reafirmació identitària i ideològica del nostre model. I això, en primer lloc, i fonamentalment, com una exigència ètica i d’honestedat, tant envers totes les persones que han fet créixer aquest sindicat com les que dipositen en nosaltres la confiança i les esperances per a la defensa i tutela dels seus drets i condicions de treball.
    Vam abordar aquesta primera fase com un element imprescindible per a possibilitar un creixement honest i responsable perquè no estem disposades a créixer a qualsevol preu i, molt menys, havent de renunciar, maquillar o amagar qui som i per quin món lluitem.
    Per això, durant 2017, la reafirmació identitària va ser el primer pas per a un creixement alimentat per la confluència de dos vectors imprescindibles i irrenunciables: l’honestedat amb les treballadores i treballadors i la fidelitat al projecte sindical.
    Des d’aquestes premisses, l’acció sindical s’anava a vertebrar sobre 3 eixos centrals:

    • Lluita contra la precarietat considerant que en essència totes les precarietats i totes les lluites són la mateixa lluita.
    • Centralitat i transversalitat de la perspectiva de gènere i les polítiques d’igualtat que han d’impregnar i orientar la totalitat de l’acció sindical.
    • Lluita radical contra la homogeneïtzació cultural en la qual resulta essencial la defensa dels drets lingüístics i la consolidació d’un model de sindicalisme de país.

    Aquests tres vectors han de contribuir a apoderar les persones i enfortir l’organització. L’objectiu consisteix a construir un sindicat fort per a enfortir la classe treballadora.
    Des d’aquest posicionament d’auto reivindicació ideològica la conseqüència inevitable va ser apostar per un procés de consolidació/expansió amb una condició única, créixer allà on els nostres recursos feren possible acceptar totes les responsabilitats, però també la càrrega immensa i l’honor extraordinari que ens atorga cadascun dels vots de les treballadores i treballadors.
    I el ben cert és que ara, a carro passat, cal reconèixer que malgrat les dificultats, les errades i el reconeixement que sempre hauríem pogut fer-ho millor, podem dir que estem en el camí que ens marcàrem conjuntament al darrer Congrés perquè durant aquest temps l’increment acumulat de la nostra afiliació ha estat d’un 23% en Justícia, un 50% en Administració Local i un 59% en el conjunt de la Generalitat.
    D’altra banda, quant a la representativitat de l’organització, cal reconèixer que tot i haver augmentat en algunes juntes de personal hem baixat lleugerament en l’àmbit de Generalitat (1 delegat). Estem en procés en el Sector Públic Instrumental, en el qual ens hem presentat per primera vegada en algunes entitats i encara queden moltes votades per a la tornada de l’estiu i hem augmentat de manera molt notable la nostra presència en l’Administració Local.
    Cal dir que aquest augment en l’administració local s’ha produït malgrat tots els pals en les rodes que s’han posat als diferents projectes dissenyats pel Secretariat Nacional i els recents complots promoguts amb premeditació i traïdoria per algunes persones ex-afiliades que han organitzat estrafolaris concilis de trànsfugues per a boicotejar les nostres candidatures electorals.
    Fonamentalment, però, l’increment s’ha vist paralitzat per coherència amb els principis que hem explicat abans. Ara mateix, difícilment podríem continuar creixent en eixe sector i oferir l’atenció i els recursos per a representar responsablement els compromisos adquirits amb les treballadores i treballadors. Per això, hem alçat el peu i abans de continuar expandint-nos en més corporacions haurem de dissenyar una estratègia d’optimització dels recursos materials i humans de què disposa la nostra organització.
    Pel que fa al futur immediat, el principal repte que se’ns planteja ara mateix és l’acord del sindicalisme majoritari per a excloure’ns de tots els àmbits de negociació així, en alienar la vinculació entre el vot i la representativitat i proletaritzar al màxim la influència de la voluntat de les treballadores en els processos de negociació, minvar l’eficiència i operativitat del sindicalisme combatiu.
    Aquesta política de protectorat que va començar amb la LOLS i va blindar una mena d’oligopoli sindical amb l’EBEP, està tancant el cercle amb una sentència recent del Tribunal Suprem, . la utilització coordinada de la qual ens pot deixar fora de moltes meses de negociació malgrat i ser el sindicat més votat en els àmbits corresponents.
    Aquesta situació i la tendència a constituir “super-taules” de negociació, els acords de les quals s’escampen en cascada en un model piramidal de sindicalisme colonial ens obliga a dirigir la nostra acció sindical amb tots els recursos i energies a combatre aquesta estratègia. I no sols per una qüestió de supervivència del nostre model, sinó per la dignitat i qualitat de les condicions de treball i de vida de la classe treballadora a la qual dècades de sindicalisme de claudicació ha conduit a una situació de desprotecció, precarietat i pobresa com mai abans havíem viscut.
    En eixe sentit, tres apunts:

    • Hauríem d’encapçalar, potser a nivell de la confederació intersindical, una dinàmica de confluència del sindicalisme combatiu de tots els territoris de l’estat espanyol per a organitzar una campanya política en pro de canviar la LOLS i l’EBEP per a acabar amb el blindatge normatiu del bisindicalisme, una situació del tot tòxica i injusta.
    • Una resistència activa en tots ens centres de treball. Exigir fòrums de negociació específica per a tots els col·lectius que vegen exclosa la representativitat sorgida de les urnes de les meses on es negocien les seues condicions de treball. A més, en aquesta mateixa trinxera, a peu d’obra, promoure la impugnació de tots els acords que afecten les seues condicions de treball decidits en meses on s’haja exclòs les representants que han votat a les eleccions.
    • Estudiar tots els mecanismes jurídics i tots els escenaris per a actuar judicialment contra aquesta situació que en tots els casos hauria d’estar considerada com de prioritat i interès sindical.
    • Coordinar tots els recursos de tots els sectors i territoris per a una campanya mediàtica que mantinguda en el temps i incrementada amb cada nova agressió. Perquè el recent acord sobre l’aplicació de la sentència del suprem al qual han arribat CCOO i UGT constitueix una agressió sense precedents contra el conjunt de la classe treballadora i els drets fonamentals que els protegeixen.

    Addenda a l’informe d’acció sindical
    L’informe d’acció sindical que he presentat al Consell, en la meua opinió, no sols està incomplet sinó que té un dèficit imperdonable en no haver incorporat les línies bàsiques d’actuació en salut laboral.
    Es cert que no ho he fet per respecte, per a no envair un espai la responsabilitat del qual no em correspon. Tot i això, entenc que tampoc no seria responsable dissenyar la nostra política sindical sense fer, si més no, una referència a la centralitat que la salut laboral ha d’ocupar en el nostre projecte, com un eix vertebrador que ha de recórrer transversalment tota l’acció sindical de l’organització en el seu conjunt i la de totes i cadascuna de les permanents en la seua tasca diària.
    Des d’eixa centralitat, crec que la nostra organització hauria de convertir-se en l’avantguarda d’un canvi de paradigma des de la reactivitat que ha caracteritzat les intervencions en aquest terreny a una dinàmica proactiva.
    Ha arribat el moment de transcendir la prevenció per a treballar activament en la promoció de la salut, passar de pal·liar i prevenir lo inevitable a promoure i vehicular lo desitjable. Tot i que potser corren malts temps per a la lírica, nosaltres hauríem de ser pioneres a posar la felicitat de les persones en l’agenda sindical.
    Com a elements emergents d’aquest canvi de paradigma que proposem, les actuals lluites i mobilitzacions pel clima i el planeta les quals, a més de l’energia i vitalitat amb què estan sorgint, poden constituir una oportunitat extraordinària per a l’imprescindible relleu generacional del sindicalisme.

  6. Balanç de situació

    Exercici 2018   Periode: 1-01-2018 / 31-12-2018 Balanç de situació de l'exercici 2018

    ACTIU

    A) ACTIU NO CORRENT
    I. Immobilitzat intangible 1.594,00
    1. Desarrollo1.594,00
    5. Aplicacions informàtiques 3.188,00
    II. Immobilitzat material 227.743,28
    1. Terrenys i construccions 227.743,28
    V. Inversions financeres a llarg termini 900,00
    5. Altres actius financers 900,00
    TOTAL A 223.449,68
    B) ACTIU CORRENT
    III. Deutors comercials i altres comptes a cobrar 20.769,06
    1. Clients per vendes i prestacions de serveis 12.154,34
    3. Deutors diversos 4.975,19
    6. Altres crèdits amb administracions públiques 3.639,53
    VII. Efectivo y otros activos líquidos equivalentes 32.302,75
    1. Tresoreria 35.538,47
    TOTAL B 56.307,53
    TOTAL GENERAL 286.544,81

    PATRIMONI NET I PASSIU

    A)PATRIMONIO NETO
    A-1) Fondos propios251.839,46
    I. Fondo social152.610,35
    III. Reservas77.497,30
    2. Otras reservas77.497,30
    V. Excedentes de ejercicios anteriores0,00
    1. Remanente0,00
    VII. Excedente del ejercicio21.731,81
    TOTAL A251.839,46
    B) PASIVO NO CORRIENTE
    II. Deudas a largo plazo25.944,55
    2. Deudas con entidades de crédito25.944,55
    TOTAL B25.944,55
    C) PASIVO CORRIENTE
    III. Deudas a corto plazo.-396,71
    5. Otros pasivos financieros-396,71
    V. Acreedores comerciales y otras cuentas a pagar.9.157,51
    3. Acreedores varios.3.505,13
    6. Otras deudas con las Administraciones Públicas5.652,38
    TOTAL C8.760,80
    TOTAL GENERAL286.544,81
  7. Pèrdues i guanys

    A) OPERACIONS CONTINUADES
    1.Ingresos de l'activitat pròpia295.871,90
    a) Quotes295.871,90
    5. Altres ingressos d’explotació 67.268,25
    a) Ingressos accessoris i altres de gestió corrent45.508,93
    b) Subvencions d’explotació incorporades al resultat de l’exercici 21.759,32
    6. Despeses de personal -62.180,17
    a) Sous, salaris i assimilats -47.687,16
    b) Càrregues socials -14.493,01
    7. Altres despeses de l’explotació -277.206,66
    a) Serveis exteriors -276.631,27
    b) Tributs -375,39
    c) Otros Gastos corrientes -200,00
    8. Amortització de l’immobilitzat -8.202,40
    13. Altres resultats 1.895,10
    A.1) RESULTAT D'EXPLOTACIÓ (1+2+3+4+5+6+7+8+9+10+11+12+13)22.733.02
    14. Ingresos financers6,48
    b) De valores negociables y de créditos del activo inmovilizado6,48
    b.2) De terceros6,48
    15. Despeses financeres -1.007,69
    b) Per deutes amb tercers -1.007,69
    16.2) RESULTADO FINANCIERO (14+15+16+17+18) -1.001,21
    A.3) RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS (A.1+A.2) 21.731,81
    19) Impuestos sobre beneficios 0
    B.5) EXCEDENTE DEL EJERCICIO (A.4 + 20) 21.731,81
  8. Memòria econòmica

    STAS INTERSINDICAL VALENCIANA
    NIF G96109558
    UNITAT MONETÀRIA: EUROS. (€)
    STAS INTERSINDICAL VALENCIANA

    NIF G96109558

    UNITAT MONETÀRIA: EUROS. (€)

    ACTIVITAT DE L’ENTITAT

    STAS Intersindical Valenciana és una organització sindical confederada dins d’Intersindical Valenciana, centra la seua activitat en la defensa i protecció dels treballadors i treballadores del sector públic valencià en les administracions autonòmica, local i estatal.

    BASES DE PRESENTACIÓ DELS COMPTES ANUALS

    Imatge fidel

    Els comptes anuals han de redactar-se amb claredat, perquè la informació subministrada siga comprensible i útil per als aportants, beneficiaris i altres interessats, havent de mostrar la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i de les variacions originades en el patrimoni net durant l’exercici, així com de l’activitat desenvolupada, de conformitat amb les disposicions legals.
    A aquest efecte, en la comptabilització de les operacions s’atendrà la seua realitat econòmica i no només la seua forma jurídica, i els comptes anuals hauran d’incloure informació rellevant i fiable.
    Quan es considere, en la memòria se subministraran les informacions complementàries necessàries per a aconseguir aquest objectiu, motivant i explicant la seua influència sobre el patrimoni, la situació financera i els resultats de l’entitat.

    PRINCIPIS COMPTABLES APLICATS

    La comptabilitat de les entitats no lucratives es desenvoluparan aplicant obligatòriament els següents principis comptables:

    1. Entitat en funcionament.
      Es considerarà que l’activitat de l’entitat continuarà en un futur previsible, per la qual cosa l’aplicació dels principis i criteris comptables no té el propòsit de determinar el valor del patrimoni net a l’efecte de la seua transmissió global o parcial, ni l’import resultant en cas de liquidació.
    2. Meritació.
      Els efectes de les transaccions o fets econòmics es registraran quan passen, imputant-se a l’exercici a què els comptes anuals venen referides les despeses i els ingressos que l’afecten, amb independència de la data del pagament o del cobrament.
    3. Uniformitat.
      Adoptat un criteri, haurà de mantindre’s en el temps i aplicar-se de manera uniforme. Si s’alterara el criteri adoptat, es faria constar en la memòria, indicant la incidència quantitativa i qualitativa de la variació sobre els comptes anuals.
    4. Prudència.
      S’haurà de ser prudent en les estimacions i valoracions a realitzar en condicions d’incertesa. La prudència no justifica que la valoració dels elements patrimonials no responga a la imatge fidel que han de reflectir els comptes anuals.
      Únicament es comptabilitzaran els ingressos obtinguts fins el dia de tancament de l’exercici. Per contra, s’hauran de tindre en compte tots els riscos, amb origen en l’exercici o en un altre d’anterior, tan aviat com siguen coneguts.
      S’hauran de tindre en compte les amortitzacions i correccions de valor per deterioració dels actius, tant si l’excedent de l’exercici és positiu com negatiu.
    5. No compensació.
      Llevat que una norma dispose de forma expressa el contrari, no podran compensar- se les partides de l’actiu i del passiu o les de despeses i ingressos, i es valoraran separadament els elements integrants dels comptes anuals.
    6. Importància relativa.
      S’admetrà la no aplicació estricta d’alguns dels principis i criteris comptables quan la importància relativa en termes quantitatius o qualitatius de la variació que tal fet produïsca siga escassament significativa i, en conseqüència, no altere l’expressió de la imatge fidel. Les partides o els imports la importància relativa dels quals siga escassament significativa podran aparèixer agrupats amb uns altres de similar naturalesa o funció.

    En els casos de conflicte entre principis comptables, haurà de prevaldre el que millor conduïsca al fet que els comptes anuals expressen la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats obtinguts per les activitats desenvolupades.

    ASPECTES CRÍTICS DE LA VALORACIÓ I ESTIMACIÓ DE LA INCERTESA

    La valoració pressupostària dels ingressos de les quotes en descompte per nòmina s’ha realitzat a partir de les quanties ingressades el desembre de l’exercici anterior.
    Pel que fa a les quotes per rebut bancari, es valora segons els rebuts emesos en el primer semestre de l’exercici en curs, quantia que es veurà disminuïda en l’import resultant d’aplicar-li el percentatge de devolucions de rebuts en l’exercici anterior. En l’exercici 2016 va ser d’un 3,86%, al 2017 va ser d’un 4,53% i al 2018 d’un 3,75%.
    Respecte a la valoració de les despeses, atès que la major part són prou estables en les quanties, es pren com a pressupost el valor de l’últim exercici. Algunes quanties s’han vist alterades per circumstàncies que seran explicades en el desenvolupament de la memòria. També s’ha de tenir en compte, l’augment de delegats i delegades sindicals i l’augment de la despesa d’acció sindical que això comporta.

    Comparació de la informació

    Amb la intenció de fer més accessible la informació comptable, aquesta es presenta comparada. D’aquesta manera, sent aquest l’estat de comptes de l’exercici 2018, es compara amb l’exercici 2017 en el seu nivell d’execució, a més de fer-ho amb el pressupost del 2017 i les previsions reflectides en el pressupost del 2018.

    Cambios en criterios contables

    En previsió a una inspecció per l’AEAT, es el cas d’STEPV, l’IVA de les factures per serveis professions jurídics no es liquida i és assumit com a despesa, no així les factures, que aquests mateixos serveis professionals, realitzen per costes o pels percentatges atribuïts per la Carta del Servei Jurídic.
    Seguint el Pla General Comptable d’entitats sense ànim de lucre, els ingressos per quotes de l’afiliació que s’imputaven en la comptes del grup 759, s’imputen en els comptes del grup 720 quotes d’associats i afiliats.

    Corrección de errores

    Correcció i ajustos de quanties en els comptes d’IRPF, Seguretat Social i proveïdors.

    EXCEDENT DE L’EXERCICI

    ANÀLISI DE LES PRINCIPALS PARTIDES QUE FORMEN L’EXCEDENT DE L’EXERCICI.

    L’excedent de l’exercici és la diferència entre els ingressos i despeses reportades en el període, excepte aquells comptabilitzats directament en el patrimoni net.
    Una vegada realitzat el tancament de l’exercici, l’excedent resultant ascendeix a 21.731,81 euros.
    Esmentar que el pagament del capital del préstec no computa com a despesa, tampoc computa com a ingrés el préstec concedit.
    Amb la finalitat d’aplicar els excedents comptables, mes allà de la reserva prevista per a la caixa de resistència, es crea, o represa, el fons de patrimoni, amb la finalitat d’anar abonant les amortitzacions legals de les dues reformes executades en la seu de València i per l’adquisició del local de Joan de Mena, 20 de València.
    En aquest fons de reserva s’abona el total del romanent que figura en el compte a 31 de desembre de 2018 (47.497,30 €), i es proposa l’excedent del resultat de l’exercici 2018 una vegada descomptat els 10.000 euros que s’abonaren al fons de la caixa de resistència.

    Informació sobre la proposta d’aplicació de l’excedent.

    En línia amb el que s’ha exposat es proposa el següent repartiment:

    Base de repartimentImport
    Reserva patrimoni11.731,81
    Romanent
    Fons reserva caixa resistència10.000,00
    Fons social0

    La distribució de l’excedent haurà de ser aprovada pel Consell nacional d’STAS Intersindical a proposta del Secretariat Nacional dins del que estableix la Carta Financera d’STAS Intersindical Valenciana.
    L’actual carta financera estableix en cas d’excedent de l’exercici, aquest passarà a formar part d’un Fons de Reserva.
    És intenció del Secretariat Nacional presentar a la seua aprovació una modificació de l’actual Carta Financera que modificaria el procedir en aquest particular.
    L’excedent comptable es proposa distribuir a dotar la Caixa de Resistència en 10.000 euros i la resta a Reserva patrimoni.

    Normes de registre i valoració.

    Immobilitzat intangible

    L’actiu recollit com a immobilitzat intangible comprén una aplicació informàtica per a dispositius mòbils, el muntant total del qual correspon al desenvolupament i manteniment del programa.

    Inmovilizado material

    Com a tals s’entenen la reforma del local situat en Juan de Mena, 22, baixos i el local adquirit, annex a l’anterior i situat en Juan de Mena, 20, baixos, aixi com la seu reforma.
    Aquests béns estan valorats pel seu preu d’adquisició i/o cost de condicionament i posada en funcionament i seran amortitzats segons el que estableix en la normativa vigent.

    Arrendaments operatius d’edificis

    Entenent com a tals aquells d’ús: el de la seu de València, situada en el carrer Juan de Mena, 22, baixos, i el de la seu d’Alacant, situada en el carrer Álvarez de Sereix, 12, entresòl.
    La despesa per aquestos arrendaments es computa com a despesa en l’exercici de la seua aplicació.

    Instruments financers

    Dipòsit a llarg termini per un import de 15.000 euros, que es correspon amb el fons de reserva de la caixa de resistència constituït en 2016. Aquest dipòsit està pignorat al préstec concedit per Cajamar per a l’adquisició del local situat en Juan de Mena, 20, baixos.
    Préstec per un import de 35.000 euros, a 15 anys, constituït per a l’adquisició del local situat en Juan de Mena, 20 de València.
    A data 31 de desembre de 2018 queda per abonar 25,944,55 euros.

    Impostos sobre beneficis

    STAS-Intersindical Valenciana com a entitat sense ànim de lucre està exempta de l’impost de societats; no obstant això, es presenta anualment ja que és un document que sol ser requerit a l’hora de realitzar qualsevol tràmit amb entitats financeres, entre altres.

    Ingres I despeses

    Els ingressos i despeses seguint el principi comptable de la meritació, es computen en el moment del naixement del dret o de l’obligació amb independència del seu cobrament o abonament en compte.
    Tant les despeses com els ingressos, una vegada finalitzat l’exercici, es liquiden en el compte de pèrdues i guanys.

    Provisions I contingències

    En el 2018 es va aprovisionar el fons de la Caixa de resistència en 10.000 euros fent un
    total de 30.000 que corresponen al excedent dels exercicis 2016 i 2017.

    CRITERIS EMPRATS PER AL REGISTRE I LA VALORACIÓ DE LES DESPESES DE PERSONAL.

    El mateix utilitzat per a la resta de despeses i ingressos, principi de la meritació.

    Subvencions, donacions i llegats

    STAS Intersindical rep una subvenció directa de la Diputació d’Alacant per les despeses de funcionament, aquesta subvenció se sol·licita en el segon semestre prèvia justificació de despeses.
    A través d’Intersindical es reben dues subvencions sobre la base del nombre de delegats i delegades, del Ministeri d’Interior i de la Conselleria d’Economia Sostenible.
    Aquestes subvencions es liquiden anualment, una vegada finalitzat l’exercici, amb Intersindical Valenciana, conjuntament amb les quotes i les despeses compartides de la seu d’Alcoi, publicacions i servidor d’Internet.
    Totes les subvencions es computen com un ingrés en el compte de pèrdues i guanys.

    Criteris emprats en transaccions entre parts vinculades

    No se’n disposen.

    Inmovilitzat material, intangible i inversions immobiliàries.

    Anàlisi de movimients
    Nom del BéSaldo InicialEntradesEixidesSaldo Final
    Juan de Mena 22(reforma.)103.387,0400103.387,04
    Juan de Mena, 2052.186,970052.186,97
    Juan de Mena 20 (reforma.) 076.877,69076.877,69
    APP STAS-Iv3.188,00003.188,00
    Total…103.387,0476.877,690232.451,70
    Amortizacions
    Nom del BéSaldo InicialEntradesEixidesSaldo FinalValor Net
    Ref. Juan de Mena,229.175,833.101,61012.277,4488.136,99
    Juan de Mena, 202.348,411565,6103.914,0249.055,76
    Ref. Juan de Mena,20768,782.738.1803.506,9676.108,91
    APP STAS-Iv797,00797,0001.594,002.391,00
    Totals13.090,028.202,40021.292,42215.692,66
    Arrendaments financiers i altres operacions
    Nom del béCost en origenDurada contracte“Anys transc.”Quotes abonadesQuotes en l’ejerciciPendents
    Juan de Mena, 2225534.505,257260N.D.
    Alvarez de SereixInd.833.280,366.283,89N.D.
    BENS DEL PATRIMONI HISTÒRIC

    No se’n disposen.

    ACTIUS FINANCERS
    CategoríesInstruments financers a llarg termini
    Instruments de patrimoniValors representatius de deuteCrèdits derivats i altres
    Exercici XExercici x-1Exercici XExercici x-1Exercici XExercici x-1
    Inversions mantingudes al venciment000080000
    Total…000080000

    Es fa referència a un dipòsit a termini fix contractat en Cajamar.

    Passius financers
    CategoriesInstruments financers a llarg termini
    Deutes amb entitats de Crédit.Obligacions i altres valors negociablesDerivats i altres.
    Exercici XExercici x-1Exercici XExercici x-1Exercici XExercici x-1
    Dèbits i partides a pagar25,944,5530.037,450000
    Total…25,944,5530.037,45

    Fons propis

    Denominació del compte.Saldo InicialEntradesEixidesSaldo Final
    Fons social152.610,350152.610,35
    Reserves estatutàries18.00059.497,30077.497,30
    Excedents d’exercicis anteriors39831,3210.00029.831,32
    Excedent de l’exercici37.665,9337.665,930,00
    Romanent exercici29.831,3221.731,8129.831,3221.731,81
    Total…200.441,6781.229,1167.497,30251.839,46

    Situación fiscal

    Impuestos sobre beneficios

    No procedeix, ja que estem exempts de tributar sobre excedents propis de l’activitat principal del Sindicat. (Art. 6 de la Llei 42/2002 de règim fiscal de les organitzacions sense ànim de lucre.).

    INGRESSOS I DESPESES

    Annex final del document, Compte d’explotació detallat de l’exercici 2018.

    Subvencions, donacions i llegats

    Entitat concedentAny de concessióPeriode d’aplicacióImport conceditImputat al resultat de l’exerciciTotal imputat a resultats
    Dip. Alacant201820184.294,9920184.294,99
    Ministeri de Treball201820185.019,8920185.019,89
    Conselleria d’Economia sostenible2018201812.444,44201812.444,44
    Totals…21.759,3221.759,32

    COMPLIMENT PROGRAMES DE L’ENTITAT

    Veure taula annexa, compte d’explotació comparada.

    Una altra informació

    El cost de les obres de reforma i adaptació del local de Juan de Mena 22, i 20, no es comptabilitza com a despesa, es comptabilitza com a immobilitzat material, aquest cost s’amortitza amb els anys i en contrapartida al fons de patrimoni.

Top