Temporalitat

Temporalitat 3.0

---

La reducció de la temporalitat en l'administració pública és un tema de gran actualitat a la vista de les ultimes declaracions del *TJUE (Tribunal de Justícia de la UE).

Els esforços legislatius i polítics per a abordar l'assumpte no han aconseguit resoldre aquest problema i així i tot, la reducció de la temporalitat imposada per la UE va nàixer amb vocació de fracàs.

L'ús i abús dels sistemes temporals de provisió, que en definitiva supleixen en la majoria de casos necessitats estructurals i permanents, continua afectant de manera transversal al personal de la GVA. Molts treballadors i treballadores veuen compromesa la seua estabilitat laboral i això afecta de la mateixa manera al bon funcionament de l'administració pública que manca de plantilles estables i permanents.

Diversos intents de regular aquesta situació han fracassat, en gran part a causa de la falta d'una veritable voluntat d'implementar solucions efectives i estructurals entre les que destaquen:

1. Voluntat política limitada: Moltes reformes semblen superficials o insuficients, dissenyades més per a complir amb obligacions legals o pressions externes (com les de la Unió Europea) que per a oferir una solució de fons.

2. Falta de planificació estructural: En lloc de reorganitzar les necessitats de personal de manera coherent i a llarg termini, la temporalitat continua sent una eixida fàcil per a cobrir necessitats a curt termini, la qual cosa perpetua el problema.

3. Processos d'estabilització inadequats: Les mesures d'estabilització sovint no són suficients per a absorbir a tots els empleats temporals en situació d'abús. A més, els actuals sistemes de provisió no estan dissenyats per a facilitar la transició dels temporals a places fixes, generant incertesa entre els afectats i una quantitat de personal que veu compromés el seu futur laboral perquè l'objectiu és estabilitzar places i no persones.

4. Interessos contraposats: Existeix una tensió entre l'objectiu de reduir la temporalitat i les necessitats urgents de dotar de personal a l'administració de manera flexible. Alguns sectors prefereixen mantindre un marge de temporalitat per a adaptar-se ràpidament a canvis o demandes fluctuants i no existeix una planificació formativa perquè es produïsca una transmissió sistemàtica del coneixement.

5. Fallades en l'aplicació de la norma: Encara que hi ha normes que intenten corregir aquest abús, la seua implementació és deficient i s'enfronta a traves polítiques que impedeixen resultats concrets.

L'actual taxa de reposició tampoc ajuda a l'hora de dissenyar uns processos selectius que incorporen personal suficient per a cobrir les vacants anuals.

D'altra banda, l'administració s'ha embarcat en la tasca titànica de reduir la temporalitat de manera precipitada a fi de procedir a la substitució del personal temporal que ocupa llocs estructurals. D'aquesta manera, l'un després dels altres els processos selectius s'han anat encadenant, les possibilitats reduint-se i els drets del personal s’han vist perillar, tot amb la finalitat d'atallar el problema a qualsevol preu, i a pesar que parlem de persones que han permés el funcionament dels serveis al llarg de la seua dilatada carrera.

En resum, els intents per reduir la temporalitat han acabat sent pegats temporals, sense abordar les causes estructurals de l'abús i sense aconseguir l'objectiu que nació amb vocació de fallada al no estabilitzar les persones i si les places. A la vista de les notícies que arriben de la UE, s'espera una garrotada a l'estat en aquest sentit.