L’educació valenciana en peu de guerra
L’educació valenciana està en peu de guerra i no és per capritx ni per ideologia ni per gust de confrontar. És perquè estem fartes i farts de ser menyspreats, ignorats i utilitzats per una administració valenciana i per un govern que, en lloc de cuidar l’Educació Pública i les persones que la sostenim cada dia, ens menysté i es burla de nosaltres a la cara.
22 / 04 / 2026
|
Intersindical Valenciana-STAS Gva
Aquest conflicte no afecta només el personal docent, també el personal d'atenció educativa i personal d'administració i serveis
El conflicte està servit mires per on mires. Tot són promeses incomplides, retallades disfressades de gestió, improvisació constant i mangarrufes administratives. Mentrestant, als centres educatius continuem fent miracles amb menys recursos, menys personal i menys respecte.Però cal dir-ho clar: aquest conflicte no afecta només el personal docent. L’educació pública no funciona només amb professorat. També la sostenim el personal d’atenció educativa (educadores d’educació especial, educadores infantils, fisioterapeutes, intèrprets de llengua de signes, educadores socials, treballadores socials, terapeutes ocupacionals,...) i el personal d’administració i serveis (administratives, subalterns i tantes altres figures invisibilitzades).
Totes i tots formem part del mateix engranatge. Totes i tots som imprescindibles. Sense nosaltres, els centres no funcionen. Som qui acompanya l’alumnat amb necessitats educatives especials, qui ajuda a garantir la inclusió real, qui sosté emocionalment xiquetes i xiquets vulnerables, qui facilita la comunicació, qui obri portes, tramita expedients, resol incidències i atén famílies, ... I, malgrat tot això, continuem sent les grans oblidades.
Patim ràtios insostenibles, treballem en centres que no reuneixen condicions dignes, passem calor asfixiant a l’estiu i fred insuportable a l’hivern, assumim càrregues de treball desbordades i, a més, estem mal pagades i mal pagats. La precarietat s’ha convertit en norma mentre des dels despatxos es parla de qualitat educativa amb una hipocresia insultant.
El personal d’atenció educativa no ens quedem darrere de cap reivindicació. També estem en la lluita. També exigim dignitat professional. També reclamem reconeixement, estabilitat, salaris justos i condicions laborals decents.
Encara que som un col·lectiu més menut, no som secundàries, no som complementàries ni prescindibles. Som una peça clau del puzzle de l’educació valenciana.
I ja està bé que se’ns tracte com si passàrem de costat, que se’ns convoque només per a cobrir expedient, que se’ns recorde només quan falta algú o quan esclata un problema. Sense personal d’atenció educativa no hi ha inclusió, no hi ha equitat i no hi ha educació pública de qualitat.
Per això alcem la veu. Per això ens mobilitzem. Per això diem prou.
Noelia Calero Ortega