Des de la secció sindical de la Intersindical de la Diputació introduïm esta nova secció informativa en la qual, trimestralment, anirem informant d'eixes xicotetes notícies que passen desapercebudes per als treballadors de Diputació, i de les quals tampoc existix gens d'interés en d’informar.

Així mateix, us brindem este espai com a altaveu de tot allò que considereu que ha de saber-se o voleu que se sàpia, i aconseguir, lluitant entre tots, una Diputació més transparent i igualitària.

Este trimestre, volem posar de manifest:

• L'última modificació de la RLLT està començant a donar els seus fruits i així, per exemple, des del mateix moment del ple del dissabte 10 de febrer, es “esmenen” situacions com el veto a un treballador apartat de l'àrea de cultura des del 2015 (això sí, percebent elevats emoluments i prolongat en el servici més enllà de l'edat de jubilació), creant-se-li per decret un lloc LLD i adscrivint-se-li a l'Àrea de Presidència com a Coordinador Tècnic (lloc A1 28 C3, amb una retribució superior a 90 mil euros), depenent de la Vicepresidenta segona, i amb unes funcions que no acaben de justificar ni el càrrec ni la retribució.

D'altra banda, durant els mesos de març i el que portem d'abril, personal procedent d'altres administracions arreplega també els seus fruits en forma caps de negociat C1 o unitat A2 en el departament de RH (malgrat haver-se presentat a les mateixes nombroses persones d'esta Corporació amb els mateixos o més mèrits), o de les caps de secció A1/A2, també en RRHH, recentment adjudicades també a dos persones provinents d'altres administracions (malgrat que la Corporació compta entre la seua plantilla amb nombrosos empleats que compten amb la formació i els requisits per a ocupar estos llocs). Veient els informes d'idoneïtat que a este efecte redacta el cap del servici corresponent, queda clar que estos són un mer tràmit, com ja es va denunciar des de la mateixa MGN en la qual es va negociar esta modificació de la RLLT.

• Secretàries de diputat. Ja en l'anterior legislatura es creen les places de secretaris/as de diputats/es, C1 21 C3 LLD, no sense una certa controvèrsia perquè es creaven amb retribucions superiors, fins i tot, a molts tècnics A1 i A2 (al voltant de 50 mil euros). Doncs bé, ara amb el canvi de govern, estes places es creen a la carta i així veiem, per exemple, una plaça de secretària C1/C2 18 C3 LLD, algunes de nivell 22 i, curiosament, una amb nivell 17, quan entenem que totes elles exercixen idèntiques funcions.

• Continuem amb el nomenament de tribunals sense sentit veient, per exemple, com en la convocatòria 91/22, procés per a la selecció de tres Tècnics Auxiliars d'Automoció (mecànics de cotxes, administració especial), es nomenen com a membres de l'òrgan tècnic de selecció al cap de RRHH, a un enginyer de Camins, a una biòloga, a un enginyer industrial i, tan sols, a un especialista en mecànica (i el mateix entre els seus suplents), incomplint d'aquesta manera l'article 5 de les normes que regulen la composició dels òrgans de selecció de personal de la Diputació, que establix l'exigència de la “possessió d'una titulació corresponent a la mateixa àrea de coneixements que l'exigida en la convocatòria per a almenys la mitat dels seus membres”. Tornem a recordar des d'ací al cap del departament de RH que l'article 8 de la citada norma establix que “d'acord amb el principi de col·laboració i cooperació entre administracions (…) formarà part una o un vocal pertanyent a l'Administració de la Generalitat, Local o Estat, acreditant els mateixos requisits (…). En el supòsit de processos selectius en els quals la Diputació de València no dispose de personal tècnic suficient, el nombre de vocals d'altres Administracions podrà incrementar-se”.

• La gestió dels trasllats de diferents servicis en la Diputació de València, per a una suposada millor organització de la finalitat administrativa i de les competències de la Diputació, s'ha traduït en una sèrie de precipitades i caòtiques decisions, fruit de les quals ens trobem, mesos després de començar, amb situacions com les que estan vivint molts companys, que s'han vist abocats a “amuntegar-se” en espais plens de gom a gom de caixes, arxivadors i paper pel sòl, per damunt de les taules o en els alfeizares de les finestres. Sembla que els responsables del trasllat no han pensat que no sols es mouen mobles i caixes, sinó també persones.

En efecte, fa ja molts mesos es decidix que el Servici de Restauració de Béns Culturals es trasllade des de la tercera planta de l'edifici del carrer de la Mar fins a la tercera planta del palau de Batlia i que este espai que queda lliure siga ocupat pels companys d'Assistència Tècnica i Planificació, procedents, al seu torn, del palau de Batlia. No obstant això, abans fins i tot de començar el trasllat dels companys de Restauració, es decidix enviar al carrer de la Mar als desplaçats del Palau de la Diputació, momentàniament al semisoterrani (fins que es produïsca el trasllat de Restauració), desplaçant, al seu torn, als companys de Gestió Tributària que allí es troben, i que han de passar a la planta baixa (parlem de 27 empleats del servici de Gestió Tributària).

Estos moviments en cadena, més propis de “Tretze Rue del Percebe” que d'una gestió eficient i planificada, generen el consegüent embós en l'edifici del carrer de la Mar, on els mobles i caixes dels nouvinguts, 28 persones, ocupen espais no destinats a este efecte, podent-se produir amb això problemes de seguretat, com succeiria, per exemple, en cas d'incendi… El problema s'accentua també en el palau de Batlia quan, a més de que els corredors de la tercera planta, a la qual finalment arriben els desplaçats del carrer de la Mar, estan folrats de fusta i atestats d'arxivadors i caixes pertot arreu, estos companys es troben que els espais als quals han anat destinats manquen de llum natural i autèntica ventilació.

Per favor, senyors gestors, recorden que els servicis els formen els empleats públics, és a dir persones treballadores, i no sols mobles i caixes.