La Mesa General de la Funció Pública continua apedaçant el Sector Públic Instrumental

Per a que no hi haja cap dubte sobre la postura d’Intersindical Valenciana, el primer que hem de manifestar, clar i ras, és que la qüestió de la integració del personal està fora de qualsevol debat, perquè en cap cas participarem en un procés de precarització ni destrucció de llocs de treball. Tot i això, hem de fer una valoració molt negativa de les raons que porten a la necessitat de dur a terme la integració.
Molt sovint sembla que el sector públic es gestiona a cop d’improvisació, amb entitats que apareixen i desapareixen de forma, aparentment ,un tant capritxosa i una gestió de personal de campanar, que generen molta inseguretat jurídica, no sols a les treballadores i treballadors, sinó també al conjunt de la ciutadania.
De fet, no és la primera vegada que ens trobem davant aquest tractament excepcional, sempre amb un mateixa dinàmica procedimental reincident. Per començar es modifica la llei, s’assignen les competències a la conselleria del ram i, per a acabar, s’adequa la situació del personal al marc corresponent.
Entenem i compartim que, en assignar les competències a la Conselleria corresponent, és del tot coherent la modificació proposada. No dubtem de l’oportunitat i la conveniència d’aquesta modificació competencial subsegüent a l'evolució de l’institut, reconvertit en un tipus d’intervenció del sector. El debat essencial, però, en acceptar s’ha de situar en el fet que Intersindical considera que la mateixa oportunitat i conveniència s’hauria d’aplicar a la totalitat dels serveis públics essencials que presten la totalitat de les empreses del sector públic instrumental i al conjunt del seu personal.
El que no podem entendre ni compartir és la dinàmica recurrent a l’excepcionalitat. Una dinàmica procedimental que ha trobat en la llei d’acompanyament dels pressuposts la porta falsa permanent d’una política i un sindicalisme clientelars.
És per això que tot i que no ens podem posicionar en contra d’una proposta amb la qual s’adequa la situació del personal al que determina la llei, hem d’insistir que aquesta dinàmica fragmentària vinculada a l’excepcionalitat va en contra del conjunt del sector, del conjunt de la plantilla i de la necessària transparència en la gestió pública.
En absència de model, tota l’estratègia passa per modelar el personal a la imatge d’un conjunt de deures i obligacions “funcionarials”, però sense poder garantir-li els drets i condicions del funcionariat. I aquesta estratègia d’explotació latent, però en absolut subtil, en cap cas va a obtenir la complicitat del nostre sindicat
És per això que, a més de exigir rigor en la gestió dels assumptes públics, Intersindical Valenciana reitera la necessitat inajornable de dissenyar i explicitar un projecte integral per al sector públic, un marc d’ordenació que el regule i dote de seguretat jurídica. Malauradament, ara per ara, aquest marc no existeix i la llei que l’havia de regular ha desaparegut de l’agenda.