Intersindical fa una primera anàlisi de l’esborrany de Llei del Sector Públic Valencià

Pel que hem explicat al paràgraf anterior, anem a intentar fer una síntesi de les al·legacions inicials i les seues motivacions:
1.- L'anunciada renovació del sector públic no està present en aquest esborrany. La lectura del text facilitat no resulta gens aclaridor sobre quin és el model de sector públic que proposa el Consell, els seus objectius, el paper que ha de jugar en la societat valenciana. Tan sols trobem un seguit de referències a situacions concretes les quals, a més, estan explicades de forma confusa, fonamentades, o això és el que ens transmet el document, en una sospita generalitzada sobre la totalitat del seu personal i, consegüentment, en una mena de purga preventiva consistent a limitar de manera sistemàtica els drets consolidats dels mateixos.
2.- La lectura del text ha suposat per a aquesta organització una frustració doncs esperava trobar en ell vies de solució, des del respecte a les persones i als seus drets, d'alguns dels problemes generats amb el procés de reestructuració que com ens ha deixat un escenari caòtic en el sector públic i en el personal que presta serveis en ell. Ras i curt, si els anteriors gestors varen embarcar en un trajecte de fugida de la legalitat el conjunt del sector, dels nous gestors esperàvem una voluntat ferma de comprar el bitllet de tornada.
3.- Per contra, lluny d’oferir una solució al caòtic escenari rebut en herència, ens trobem un cert continuisme quant al model, incorporant-ho fins i tot per a futures ocasions. L'esborrany no solament no és capaç de resoldre la problemàtica generada pel procés de reestructuració, sinó que pren com a model la mateixa llei que va articular aquesta reestructuració, la qual presentava greus defectes i impedia la convivència pacífica entre els àmbits normatius del dret laboral i l'administratiu, prorrogant en el temps els efectes lesius de la mateixa en aplicar els mateix criteris als futurs empleats del sector. Ara per ara, hem trobat que ens volen vendre com a nou un vestit cosit amb retalls vells.
4.- Per a no endinsar-nos en excés al terreny de les hipòtesi, no avaluarem la casuística concreta de l’opció proposada per l’administració, considerem més important, i operatiu, anar a l’origen de la l’alienació emocional i cognitiva que trobem a l’esborrany la raó fonamental de la qual, a nostre parer, és tot just l’absència d’un diàleg real amb totes les parts i tot el personal afectat.
En parlar de diàleg, evidentment cal fugir de sospites, preventives i infundades majoritàriament, per a fer possible la solució de la problemàtica existent i, a més, establir els mecanismes necessaris per a què no es tornen a produir.
5.- D’altra banda, sembla que qui legisla s'ha oblidat que està escrivint una llei i es comporta com si redactara un reglament. És clar que qualsevol text legislatiu en un estat de dret ha de respectar els principis en els quals es fonamenta una societat democràtica, igualitària i transparent. En aquest cas, però, en continuar amb el model de la llei 1/2013, sense contemplar, ni corregir, els principis que vulnerava -tracte desigual, invasió de matèries reservades a l'estat, aplicació retroactiva de normes d'efectes lesius, entre d’altres- s'està renunciant a l'oportunitat de millorar de manera efectiva el sector públic, limitant la seua acció a fer de policia del que uns altres han deixat, responsabilitzant de tot el que té de negatiu als i les qui han sigut i encara avui continuen sent víctimes de la mala gestió i de l'arbitrarietat en la presa de decisions quotidianes en els seus llocs de treball.
Per a Intersindical Valenciana, existeixen uns requisits previs i uns objectius polítics irrenunciables que han d’estar en la base, i l’esperit, d’aquest text legislatiu per a poder abordar com cal la restauració de la legalitat i la dignitat institucional segrestades durant anteriors legislatures.
D’aquests requisits, la primera actuació necessària passa per la reparació del efectes lesius d’anys d’agressions laborals institucionalment estructurades, condició sine qua non per a superar la dinàmica de restricció de drets laborals i c regular a futur des del desenvolupament d’aquests mateixos drets.
Per a Intersindical, el primer objectiu del camí que pretenem iniciar amb aquesta llei consisteix a alçar els ulls, mirar més enllà de la infàmia, i reivindicar el nostre dret col·lectiu a somniar el futur que ens mereixem.