Imprudència i irresponsabilitat en la reincorporació plena al treball presencial: Una “nova normalitat” arcaica i perversa

Aquest matí se’ns ha convocat a una reunió per a informar sobre l’esborrany de resolució de la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública sobre la recuperació de l'activitat administrativa presencial en la prestació de serveis públics en l'àmbit de l'administració de la generalitat, a conseqüència de la Covid-19, una vegada superada la fase III del pla per a la transició cap a una nova normalitat.

20 / 06 / 2020 | Salva Sanmartin treball presencial nova normalitat funció pública crisi sanitària condicions de treball


La "nova normalitat" de la consellera Bravo ens recorda massa la vella política

Cal dir que la reunió estava convocada a les 10’30 i ens han remés la convocatòria i la documentació passades les 9’30 hores d’aquest mateix matí, la qual cosa constitueix l’indicador més significatiu sobre la nul·la voluntat negociadora d’aquesta conselleria sobre una qüestió en la que hi ha en joc molt més que les condicions de treball del personal, està en joc la salut, i fins i tot la vida, d’aquestes treballadores i treballadors.
Aquesta resolució precaritza la protecció de la salut de totes les treballadores i treballadors d’aquesta administració
Com del contingut essencial d’aquesta resolució, una vegada més, ens hem assabentat pels titulars de premsa dels últims dies. I com que des de la reunió de dimarts passat amb els sindicats de la Mesa General de Negociació I, de la qual no qüestionem en absolut la legitimitat, hi ha hagut temps més que suficient per portar la proposta a la Mesa Sectorial, que és l’àmbit de negociació de les condicions de treball del personal al servei de l’Administració del Consell, els motius d’urgència al·legats per l’administració són del tot inadmissibles.

De fet, no són més que una feble coartada per a sostraure la negociació del seu fòrum legal, una actuació que tan sols podem qualificar de deslleialtat institucional, la qual, tanmateix, no pot aconseguir maquillar el fet que no hi havia cap intenció de negociar absolutament res sobre aquesta abrupta tornada a una realitat que de nova en té ben poca cosa.

Però a més, a l’inici de la reunió se’ns ha explicat que el contingut del document que ens havien proposat no adoptaria la forma de resolució, sinó d’acord del consell en la sessió que estava celebrant-se al mateix temps que la reunió informativa. Aquesta pirueta, orientada fonamentalment a impossibilitar divergències i reduir el marge de maniobra adaptativa de les direccions generals de les diferents conselleries, ens retrotrau a formules ben conegudes de la vella política, eixa que ho volia tot lligat i ben lligat.

Sobre el document, del qual tan sols havíem pogut fer una lectura exploratòria, respecte al resolc segon, on estableix que “des del dia 21 de juny de 2020, el 100% del personal al servei de l'Administració de la Generalitat haurà d'incorporar-se a l'activitat presencial en el seu corresponent centre de treball, i les seues condicions de treball seran les regulades en el Decret 42/2019, de 22 de març, del Consell”, hem manifestat amb tota claredat i contundència que ens sembla del tot imprudent i irresponsable.

Salut laboral: una mica més desprotegides i desprotegits
Aquesta disposició, encara no publicada avui divendres però d’aplicació proper dilluns, precaritza la protecció de la salut de totes i cadascuna de les treballadores i treballadors d’aquesta administració i a més, pot suposar un seriós perill per a les persones dels col·lectius vulnerables o especialment sensibles davant la infecció per Covid -sense unes instruccions clares, ni equitatives, sobre la seua incorporació, i per extensió, de les seues famílies i del conjunt de la ciutadania valenciana.

Intersindical Valenciana llançarà una campanya de vigilància exhaustiva d’aquesta incorporació massiva i serà del tot bel·ligerant contra els incompliments i dèficits, siguen aquests arquitectònics, estructurals o organitzatius, els quals no dubtarà a denunciar davant la inspecció de treball.

Teletreball: tot per l'aire
Cal dir que aquest homenatge normatiu al presentisme,a més d’exhibir una concepció anacrònica i desfasada de l’administració, constitueix una innegable mostra d’insubmissió davant una norma de rang superior., puix, ara per ara, tant el decret de la setmana passada del president de la Generalitat, com el Reial Decret Llei 21/2020, de 9 de juny, en el seu article 7, continuen prioritzant el teletreball en tots els centres de treball i serveis on siga possible.

Com que la realitat és que hem de continuar convivint amb un patogen que no hem controlat, tot i que ara, però, ja hi tenim un llit hospitalari disponible, aquesta immersió precipitada en una normalitat inexistent, comporta un balafiament dels recursos humans, tècnics i econòmics que s’han bolcat per a vehicular un teletreball que aquesta mateixa administració havia mantingut hivernat des de l’aprovació del decret 82/2016, ara fa quatre anys.

Sense comptar les desenes de milers de connexions VPN i la tasca impagable del personal dels serveis informàtics, podem imaginar que totes les treballadores i treballadors que han dedicat més hores de les que dona el rellotge per a pal·liar les possibles carències formatives en competències telemàtiques i assumir la sobrecàrrega de faena, que han assumit la despesa de l’accés a internet i han aportat el seu maquinari, o fins i tot han comprat amb els seus diners un de nou per poder fer el treball, ara, amb aquest canvi de direcció del tot injustificable, es puguen sentir utilitzades, interessadament explotades i innecessàriament exposades a un risc de sanitari.

I per això, davant qualsevol possible canvi d’escenari en un futur immediat, potser les treballadores i treballadors no dubten a entregar-se amb la mateixa generositat que ho han fet sempre per garantir els serveis públics; Intersindical Valenciana, però, exigirà que siga l’administració qui els dote de tots els instruments i recursos que determina el decret i, a més, recomanarà el personal que no pose a disposició els seus recursos per a suplir els dèficits i carències dotacionals de l’administració.

Conciliació: no perdre de vista el campanar, un repte impossible
Per a acabar, tan sols dos apunts. En primer lloc, assenyalar que l’única modificació del decret 42/2019 que es manté després de l’estat d’alarma és la possibilitat de flexibilitzar la jornada per a establir torns de vesprada. Tot i que aquesta mesura, es va mostrar totalment ineficient, ineficaç i onerosa durant els anys en què va estar vigent, i pràcticament no s’ha aplicat en aquest període, s'insisteix a mantenir aquesta modificació extraordinària del decret de condicions de treball. Cal recordar que el sindicat ja es va mostrar radicalment en contra d’aquesta mesura extraordinària i va advertir que hi havia la possibilitat que la intenció de l’administració era aprofitar la crisi sanitària per a recuperar, i mantenir, una distribució de jornada de la qual ens va costar anys i panys desfer-nos-en.

D’altra banda, pel que fa a la conciliació, tot al contrari que amb l’horari de vesprada, s’han acabat totes les mesures extraordinàries per atendre menors o majors a càrrec, com si la finalització de l’estat d’alarma ho retornés tot al punt de partida. Tanmateix, la realitat és que les escoles d’estiu, campaments, granges-escola i altres activitats d’oci infantil recuperen una activitat i un aforament insuficient per a donar resposta a les necessitats de les famílies i, evidentment, derivar aquesta atenció a les iaies -fonamentalment- i els iaios, no hauria de ser una opció. Molt menys una necessitat insalvable. Així les coses, tan sols ens queda enviar les criatures al bar en grups de vint.

Tampoc no podem deixar d'assenyalar el fet que el document tan sols se'ns ha lliurat en castellà. Una vegada més, quan aquesta conselleria ha de discriminar una llengua, per raons d'urgència, invariablement opta per maltractar la nostra llengua.

Descarrega't el document adjunt