RAONS PER A LES VAGUES DE 8 I 10 DE JUNY DE 2010


10 / 06 / 2010 | correus

ANY I MIG SENSE CONVENI COL.LECTIU I ACORD, RETALLS SALARIALS I 7000 LLOCS
DE TREBALL MENYS, justifiquen la VAGA DEL 10 JUNY DE 2010, A CORREOS

10 MOTIUS PER A LA VAGA EN CORREOS DEL 10 DE JUNY


1. Gairebé un any i mig sense Conveni Col.lectiu i sense Acord Funcionarial.
2. Propostes de flexibilització total de les condicions laborals (mobilidad, funcional i geogràfica, supressió en el concurs permanent, externalització de bosses de contractació, etc.)
3. 7.000 llocs de treball menys en els dos últims anys i previsió de 18.000 menys a mig / llarg termini.
4. No reposició d’efectius, temporalitat excessiva i precarització.
5. Reestructuracions abusives d’rurals.
6. recàrregues tots els períodes de l’any .
7. Decret i retallada salarial, també a Correus, i increments retributius pendents.
8. Criteris economicistes en la vigilància de la salut.
9. Retall abusiu de drets (permís de malaltia, mort o hospitalització) i penalització irregular de l’absentisme.
10. Denegació dels dies addicionals per antiguitat de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic .


10 PROPOSTES QUE AMB LA VAGA DEL 10 DE JUNY POTS ACONSEGUIR


1. Nou Conveni Col.lectiu i Acord Funcionarial i Acord de drets mínims per als privats per evitar el dúmping laboral.
2. Retirada de les propostes agressives.
3. Davant les retallades, millores salarials a Correus, (clàusula de revisió salarial, trams i CPA sense absentisme)
4. Plantilla suficient per a la prestació del Servei Postal Universal.
5. Dimensionament adequat de plantilla per a un repartiment equitatiu de càrregues de treball.
6. Manteniment i millora dels drets adquirits.
7. Convocatòria de promoció interna i mobilitat interministerial.
8. Desenvolupament complet i negociat del Pla de Prevenció.
9. Elaboració d’un Pla d’Igualtat.
10. Concessió, a tot el personal de Correus, dels permisos recollits en l’EBEP.


10 RAONS PER FER LA VAGA EL 8 DE JUNY

http://intersindical.org/acsin/retall5.html

1 Per justícia Es diu que la convocatòria de vaga és un error, que no servirà per a res, que no modificarà les retallades. Qui diu això ha de creure que les agressions són puntuals i passatgeres o són mesures dirigides a exigir un compromís passatger a unes suposades persones privilegiades.

2 Per coherència En la convocatòria de vaga, les coses es podíem haver-se fet millor, però no només depèn de la Intersindical Valenciana. Ni el moment dels atacs, ni la major part de les respostes –entre altres, la data- els hem triat nosaltres. Però sí som concientes de la necessitat de donar una resposta el més unitària possible, per sobre de gustos sobre com fer les coses d’acord amb els nostres costums i la nostra política sindical.

3 Per dignitat Amb la decisió de triar el personal empleat públic com exemple de sector on obtenir diners per a pal·liar el dèficit, el govern espanyol ens ha assenyalat com a responsables d’eixex mateix dèficit i com el principal grup al que aplicar les reduccions. A ulls de la societat, ens és més exigible la solidaritat que a la banca o el capitalisme especulatiu. Per això paguem nosaltres i els altres no.

4 Per solidaritat Una part de la societat se n’alegra de les retallades al personal empleat públic. Per a ells, som un grup priviliegiat. Però la patronal ja s’ha despenjat dient que vol aplicar als convenis la retallada del 5%. Ara s’anuncia també a l’ensenyament concertat, que té les retribucions regulades per conveni. En moltes ocasions, les millores en el sector públic han estat una referència per al sector privat i els seus avanços s’estenen, provocant un efecte positiu entre la resta de treballadors i treballadores. Ara, per contra, el funcionariat només és la punta de llança per a aplicar els atacs a totes la població. Plantar cara
en aquest sector no només no és un mecanisme de defensa corporativa d’un grup privilegiat si no que que suposa plantar cara a les agressions aprovades o que estan en camí. És, per tant, i per a qui tinga dubtes, una decisió solidària.

5 Per no perdre’n més La retallada salarial és la porta que obri altres retallades. Potser el més conegut siga el de l’augment de l’edat de jubilació als 67 anys. Que ningú es lamente de no ser conseqüent ara. Ací dol. Quasi definitivament hem perdut la jublicació anticipada als 60, però podem obtenir propina per a arribar als 67. O la reducció de llocs de treball, o les baixes sense cobrir. Les males notícies no són solitàries.

6 Per indignació Els governs haurien de regular les maniobres especulatives i la enginyeria financera que ens ha dut a la desfeta, però, com sabem, són objecte de pressions. D’una banda, els de sempre, aplicant les mateixes receptes de sempre, per a que paguen els més febles. D’altra banda, els afectats: treballadors i treballadores, pensionistes, la societat en general. La major o menor pressió incideix en la direcció de la balança (encara que els governs europeus ja estan situats en una part del fidel i no en el centre). A major resistència, major capacitat de modificar les seues respostes. A menor: la desfeta i les mans lliures per
a seguir fent les retallades.

7 Per defensar el que hem guanyat en dècades Si Europa disposa d’unes condicions que no existeixen en altres països com EEUU o Àsia, és per una llarga tradició de lluita per aqueixes conquestes (inclosa la vaga). El problema no és només el 5%. Darrere ve la pujada de l’IRPF (doble descompte), els impostos indirectes (triple), l’IVA (quadruple)...I el que és més important: darrere ve la retallada de llocs de treball i l’elevació de la jubilació als 67 anys.

8 Per urgència Davant aquests fets es necessiten mesures contundents, com quan es desborda un riu. De segur que està bé netejar les seues voreres, no ocupar els llits fluvials, afavorir les obres de retenció d’aigües, impedir els incendis per què l’aigua baixe amb menys violència… Tot això és cultura preventiva. I s’ha de fer. Però tot això està molt bé i servirà a mitjan i llarg termini. Però quan el riu es desborda, incontrolat, quan la força de les aigües augmenta vertiginosament en qüestió d’hores… cal
oposar altres mesures inevitables, des del treball de les excavadores als sacs terrers en els marges.I en aquesta última situació estem ara. Cal fer les dues coses. Aqueix és el treball de les organitzacions socials (com els sindicats) i el de les xarxes socials democràtiques. Però posar-se a la faena per a assolir-lo i que done resultats no és qüestió d’hores, si no de mesos i anys. Correm el risc que quan estiguem preparats ja no hi haja camps i ciutats que defensar per que els va arrossegar l’aigua.

9 Per oportunitat La vaga general és només una de les mesures. Ni la millor ni l’única. S’ha de complementar amb unes altres. Però si és una de les més immediates. La vaga general no és un simple un instrument reivindicatiu, si no una mesura política d’oposició a determinades polítiques o per prendre la iniciativa, segons els cassos.

10 Per actuar col.lectivament En aquestes condicions, no és possible iniciar un procés de presa de consciència pas a pas. La vaga (i les mobilitzacions que duen al seu voltant) són un marc adequat per a introduir i debatre altre tipus de propostes. És en situacions de “tensió”, com les que suposa la convocatòria d’una vaga, quan el col·lectiu de persones afectades pot reflexionar i respondre. No és que no ho puga fer la resta dels dies, que si ho pot fer, però no ho fa. En les darreres dues setmanes, en els claustres -i en els bars- es duen més hores discutides sobre la crisi que en els últims dos anys. I fins el dia 8 de juny, el debat creixerà. Nosaltres hem d’explicar que açò no és una mesura aïllada per a traure diners al personal empleat públic, si no que és un poc més ampli, que va des de la retallada salarial a l’augment de l’edat de la jubilació. I que, o es respon quan toca -com quan es desborda un riu- o podem arribar tard.

                                                                                                                       
..........................................................
STAS-IV a Correus.- plaça Gabriel Miró, 7-3ª pltª  Alacant (03001)  tel 665 637 900 .(JavaScript ha d'estar habilitat per veure aquesta adreça de correu electrònic)

AÑO Y MEDIO SIN CONVENIO COLECTIVO Y ACUERDO, RECORTES SALARIALES Y 7000 EMPLEOS MENOS, JUSTIFICAN LA HUELGA DEL 10 JUNIO DE 2010, EN CORREOS

10 MOTIVOS PARA LA HUELGA EN CORREOS DEL 10 DE JUNIO


1. Casi año y medio sin Convenio Colectivo y sin Acuerdo Funcionarial
2. Propuestas de flexibilización total de las condiciones laborales (moviidad, funcional y geográfica, supresión en el concurso permanente, externalización de bolsas, etc.)
3. 7.000 empleos menos en los dos últimos años y previsión de 18.000 menos a medio /largo plazo.
4. No reposición de efectivos, temporalidad excesiva y precarización.
5. Reestructuraciones abusivas de rurales
6. recargasen todos los periodos del año
7. Decretazo y recorte salarial, también en Correos, e incrementos retributivos pendientes.
8. Criterios economicistas en la vigilancia de la salud.
9. Recorte abusivo de derechos (permiso de enfermedad, muerte u hospitalización) y penalización irregular del absentismo.
10. Denegación de los días adicionales por antigüedad del Estatuto Básico del Empleado Público

10 PROPUESTAS QUE CON LA HUELGA DEL 10 DE JUNIO PUEDES CONSEGUIR


1. Nuevo Convenio Colectivo y Acuerdo Funcionarial y Acuerdo de derechos mínimos para los privados para evitar el dumping laboral.
2. Retirada de las propuestas agresivas.
3. Frente a los recortes ,mejoras salariales en Correos, ( cláusula de revisión salarial, tramos y CPA sin absentismo)
4. Plantilla suficiente para la prestación del Servicio Postal Universal.
5. Dimensionamiento adecuado de plantilla para un reparto equitativo de cargas de trabajo.
6. Mantenimiento y mejora de los derechos adquiridos.
7. Convocatoria de promoción interna y movilidad interministerial.
8. Desarrollo completo y negociado del Plan de Prevención.
9. Elaboración de un Plan de Igualdad.
10. Concesión, a todo el personadle Correos, de los permisos recogidos en el EBEP.


10 RAZONES PARA HACER LA HUELGA EL 8 DE JUNIO
http://intersindical.org/acsin/retall5.html


1 Por justicia Se dice que la convocatoria de huelga es un error puesto que no servirá para nada, que no modificará los recortes. Quienes dicen esto deben creer que las agresiones son puntuales y pasajeras o son medidas dirigidas a exigir un compromiso a unas supuestas personas privilegiadas.

2 Por coherencia En la convocatoria de huelga, las cosas se podían haber hecho mejor, pero no sólo depende de la Intersindical Valenciana. Ni el momento de los ataques, ni la mayor parte de las respuestas –entre otras, la fecha- las hemos elegido nosotros. Pero sí somos concientes de la necesidad de dar una respuesta lo más unitaria posible, por encima de gustos sobre como hacer las cosas de acuerdo con nuestras costumbres y nuestra política sindical.

3 Por dignidad Con la decisión de elegir al personal empleado público como ejemplo de sector dónde obtener dinero para paliar el déficit, el gobierno español ha señalado a este sector como responsable de ese mismo déficit y como el principal grupo al que aplicar las reducciones. A ojos de la sociedad, nos es más exigible la solidaridad que a la banca o el capitalismo especulativo. Por esto pagamos nosotros y los otros no.

4 Por solidaridad Una parte de la sociedad se alegra de los recortes al personal empleado público. Para ellos, somos unos priviliegiados. Pero la patronal ya se ha descolgado diciendo que quiere aplicar a los convenios el recorte del 5%. Ahora se anuncia también en la la enseñanza concertada, que tiene las retribuciones reguladas por convenio. En muchas ocasiones, las mejoras en el sector público son una referencia para el sector privado y sus avances se extienden, provocando un efecto positivo entre el resto de trabajadores y trabajadoras. Ahora, por el contrario, el funcionariado sólo es la punta de lanza para aplicar los ataques a toda la población. Plantar cara en este sector no sólo no es un mecanismo de defensa corporativa de un sector privilegiado si no que que supone hacer frente a las agresiones aprobadas o que están en camino. Es, por lo tanto, y para
quien tenga dudas, una decisión solidaria.

5 Para no perder más El recorte salarial es la puerta que abre otros recortes. Quizás el más conocido sea el del aumento de la edad de jubilación a los 67 años. Que nadie se lamente de no ser consecuente ahora. Aquí duele. Casi definitivamente hemos perdido la jublicación anticipada a los 60, pero podemos obtener propina para llegar a los 67. O la reducción de puestos de trabajo, o las bajas sin cubrir. Las malas noticias no vienen solas.

6 Por indignación Los gobiernos deberían regular las maniobras especulativas y la ingieneria financiera que nos ha llevado al desastre, pero, como sabemos, son objeto de presiones. Por un lado, los de siempre, aplicando las mismas recetas de siempre, para que paguen los más débiles. Por otro lado, los afectados: trabajadores y trabajadoras, pensionistas, la sociedad en general. La mayor o menor presión incide en la dirección de la balanza (aunque los gobiernos europeos ya están situados en una parte
del fiel y no en el centro). A mayor resistencia, mayor capacidad de modificar sus respuestas. A menor: la derrota y las manos libres para seguir haciendo los recortes.

7 Para defender lo que hemos ganado en décadas Si Europa dispone de unas condiciones que no existen en otros países como EEUU o Asia, es por una larga tradición de lucha por esas conquistas (incluso con la huelga). El problema no es sólo el 5%. Detrás viene la subida del IRPF (doble descuento), los impuestos indirectas (triple), el IVA (cuádruple)... Y lo que es más importante: detrás viene el recorte de puestos de trabajo y la elevación de la jubilación a los 67 años.

8 Por urgencia Ante estos hechos se necesitan medidas contundentes, como cuando se desborda un río. Seguro que está bien limpiar sus orillas, no ocupar los lechos fluviales, favorecer las obras de retención de aguas, impedir los incendios para que el agua baje con menos violencia… Todo esto es cultura preventiva. Y se debe hacer. Pero esto está muy bien y servirá a medio y largo plazo. Pero cuando el río se desborda, incontrolado, cuando la fuerza de las aguas aumenta vertiginosamente en cuestión de horas… hace falta oponer otras medidas inevitables, desde el trabajo de las excavadoras a los sacos terreros en los márgenes. Y en esta última situación estamos ahora. Hace falta hacer las dos cosas. Ese es el trabajo de las organizaciones sociales (como los sindicatos) y el de las redes sociales democráticas. Pero ponerse al trabajo para lograrlo y que de resultados no es cuestión de horas, si no de meses y años. Corremos el riesgo que cuando estemos preparados ya no haya campos y ciudades que defender porque los arrastró el agua.

9 Por oportunidad La huelga general es sólo una de las medidas. Ni la mejor ni la única. Se debe complementar con otras. Pero si es una de las más inmediatas. La huelga general no es un simple un instrumento reivindicativo, si no una medida política de oposición a determinadas políticas o para tomar la iniciativa, según los casos.

10 Para actuar colectivamente En estas condiciones, no es posible iniciar un proceso de toma de conciencia paso a paso. La huelga (y las movilizaciones que llevan a su alrededor) son un marco adecuado para introducir y debatir otro tipo de propuestas. Es en situaciones de “tensión”, como las que supone la convocatoria de huelga, cuando el colectivo de personas afectadas puede reflexionar y responder. No es que no lo pueda hacer el resto de los días, que si lo puede hacer, pero no lo hace. En las últimas dos semanas, en los claustros -y en los bares- se llevan más horas discutidas sobre la crisis que en los últimos dos años. Y hasta el día 8 de junio, el debate crecerá. Nosotros hemos de explicar que esto no es una medida aislada para sacar dinero al funcionariado, si no que es una más amplio, que va desde el recorte salarial al aumento de la edad de la jubilación. Y que, o se responde cuando toca -como cuando se desborda un rio- o podemos llegar tarde.