Un conseller sense compromís

Ah! la carrera professional, gran troballa de Moragues i el seu equip, i que té al personal empleat públic expectant, fent els comptes de la lletera del conte. Doncs bé, mentre esperem la publicació en el DOCV, no podem sinó reproduir l'última pregunta de l'entrevista, i veureu com la resposta és prou clarificadora.

Aprobaron la carrera profesional para 17.000 funcionarios, una subida encubierta de sueldo con vistas a 2015. ¿Electoralismo?

Estamos negociando y hay un marco general sujeto a las disponibilidades presupuestarias y a la evaluación del desempeño. Como en toda negociación colectiva, vamos a negociar cuáles son las disponibilidades y cómo se objetiviza el desempeño. Está sujeto a negociación, no hay nada comprometido.

Per tant, és capaç de negociar i oferir una cosa, però en una entrevista o davant el govern estatal, dir el contrari. ¿No quedava clar que en relació a la carrera professional, l'avaluació de l'acompliment (desempeño) del personal que en aquest moment és fix o de carrera no es tenia en compte? Quan es va parlar d'abonar un 33%, es tenia en compte alguna quantitat? Si a més cal abonar la paga extra, uns cinquanta milions, ¿d'on van a eixir els diners? Ens sorgeixen bastants dubtes de la posibilitat del compliment. Ara que estem en un període electoral, ens semblen més promeses que no certeces.

El Conseller Moragues, un aprenent molt savi
D'acord amb el que diu en l'entrevista, el comandament dels comptes públics de la Generalitat sembla tranquil però en la bona direcció, sempre que siga sota el conseller. Abans de la seua arribada, el caos, ja sabeu, totes les administracions feien el mateix, es finançaven amb càrrec als proveïdors, deixavenn les factures en els calaixos, la crisi, etc., al menys no nomena a Zapatero!
Entre els seus aconseguiments nomena el dèficit asimètric, el pagament del deute comercial, és a dir, amb proveïdors, associacions, afectats, etc., això sí, al cost de l'endeutament financer, i per últim la necessària retroactivitat del nou sistema de financiació. Tot això és magnífic, com si no haguera estat el mateix partit governant els últims 19 anys, com si tota la ciutadania fora la responsable de tant de desaforament.
I el perill és el tripartit! Ja hem tingut un gran tripartit: Zaplana-Camps-Fabra. I ens deixem a Olivas, que amb el que li va fer a Bancaixa ja en té prou.