Trastorn patològic en Funció Pública: “Quo usque tandem abutere patientia nostra”

Avui, 24 de maig, ens hem desdejunat un DOGV al qual, a més d´una nova convocatòria de cursos de l’IVAP, hem trobat la resolució d’un concurs de mèrits. Si, no cap altra lliure designació, sinó un concurs de trasllats. Tot just eixa esquiva figura de la mitologia funcionarial valenciana, si més no des de fa més d’una dècada . Ja era hora!.

24 / 05 / 2018 | Intersindical procesos selectius ocupació pública funció pública concurs oposició concurs de mèrits

Quo usque tandem abutere patientia nostra

Però a més, ens hem hagut d’engolir, sucades amb el got de llet matinal, les convocatòries corresponents a l’OPO 2016 del cos A1-01 Superior Tècnic d’Administració General, lliure i de promoció interna, i de l’APF-01-01 Escala subalterna per diversitat funcional intel·lectual, en aquest cas unint els llocs de les convocatòries de 2015 i 2016.
Cal recordar que l’OPO de 2016 es va publicar al DOGV el 8 d’agost de 2016, i encara falten per convocar altres categories en les quals es previsible un gran nombre de persones interessades, com ara el cos C1-01 Administratiu, l’APF-01-01 Escala Subalterna, o el C2-01-01 pel torn de promoció interna. És per això, que la convocatòria d’avui posa de manifest improvisació, absència de criteri i descontrol pel que fa a la provisió en la Direcció General de Funció Pública.
Així mateix, cal recordar que passat 10 de març es va realitzar el primer exercici de la convocatòria de l’OPO de 2015 del cos A1-01 pel torn de promoció interna i el segon del torn lliure. Aquest és el moment que el personal del torn de promoció interna ja ho ha llegit, però encara no sap si ha aprovat o no perquè no sabem a què esperen per a traure les notes.
Son conscients en Funció Pública que aquest fet els està ocasionant un greu perjudici, ja que no poden accedir a llocs per millora d’ocupació, amb un examen més complet i difícil que un test? No seria millor oferir llocs del grup A1 en millora d’ocupació a personal funcionari de carrera de l’A2, amb experiència, que a gent aliena a la Generalitat que solament ha aprovat un examen?
Però hi ha més, perquè el personal del torn lliure encara ni tan sols ho ha llegit. Tothom espera el següent exercici, les notes, presentar mèrits a la fase de concurs i que es resolga i publique per a que puguen prendre possessió les persones aprovades.
Ara, a totes aquestes persones que han estat preparant-se durant anys, pagant acadèmies, deixant de costat les seues famílies, renunciant a qualsevol espai d’oci i esplai personal, tot just ara, quan ja quasi tenen a fregar de dits la llum al final del túnel, se’ls demana una contribució extra de 30 euros. I de ben segur moltes hauran aprovat la convocatòria de 2015.
Aquesta dinàmica, i alguna altra recent innovació, ens recorda massa el que tothom pensem, i diem, quan als nostres pobles i ciutats, en períodes puntuals i del tot previsibles, es trau la grua a passejar: “Afany recaptatori”.
I ara, tot i haver de fer-ho a contracor, no podem pensar d’una altra manera. Algú podria argumentar que a l’Estat es fa així. I és cert; a l’Estat, però, com que desenvolupen les convocatòries amb major regularitat, tothom ho espera. Si cal copiar, fem-ho. Però copien com cal, pel bé de totes.
Fa uns dies, en aquest espai, parlaven del pla d’estabilitat, el calendari dels concursos de trasllats, i d’altres incompliments i endarreriments respecte al que ens havíem proposat i acordat per a la present legislatura. Ara, ací, veiem que tenim vives dues convocatòries de l’A1 d’Administració General i una de l’A2, mentre de concurs de caporalies ni de llocs bases d’aquests cossos tenim notícia. Esperaran a que hi haja llistat de persones aprovades d’aquestes convocatòries per a traure els concursos?
Com dèiem al titular, sembla que en la Funció Pública Valenciana hi haja algun trastorn patològic, el qual manifesta tota la seua simptomatologia més virulenta sobre la paciència del personal. Les accions semblen transitar per un camí desconegut, o erràtic, per la qual cosa, ja no parlem d’incompliments de l’acord de legislatura ni dels seus terminis sinó que, parafrasejant Ciceró, ens preguntem fins quan continuarà Funció Pública abusant de la paciència del seu personal