Tossudament alçats a favor de la carrera professional

Corria el mes d’octubre de 2014 quan el conseller Moragues (PP), en una lliçó magistral de funambulisme polític, es va jugar la falta amb la bancada sindical i va aconseguir, tot d’una, a més de culminar el procés de retallades, perpetrar una modificació “intrauterina” espectacular d’un aleshores nonat decret de carrera el qual, en febrer de 2010, ja havia modificat un acord previ amb uns efectes econòmics efectius des de l’1 de gener de 2010. L’acord l’havien signat el 20 de febrer de 2008 totes les organitzacions sindicals presents en la Mesa Sectorial de Funció Pública.

29 / 06 / 2018 | Intersindical personal interí drets laborals carrera professional

cal enllestir una nova norma que ens retorne al kilòmetre zero, un decret que aborde de manera decidida i valenta un sistema més equitatiu, més racional i més just

Era tota una exhibició en la qual cada foto, titular i declaració encaixava mil·limètricament en una coreografia perfectament temporalitzada. Es tractava d’aconseguir –a més de detraure al personal les retribucions del quinquenni perdut i els 58 milions d’euros estalviats en reduir els percentatges d’aplicació acordats– collir debades en els minuts de descompte de la legislatura una imatge de govern dialogant i complidor, a més d’alimentar una campanya electoral agonitzant. S’acceptava, en l’última operació dermoestètica retroactiva, que el cobrament s’iniciara en la nòmina anterior a les eleccions.
I així, com qui demana almoina amb la mà oberta i els ulls tancats, vam encaixar una norma punitiva que excloïa vora un terç de la plantilla –cinc milers de persones interines o laborals– i retallava els drets econòmics de dos de cada cinc persones que entraven en el sistema de carrera professional per haver tingut la mala idea de promocionar a un grup superior.

Argumentari de ficció
Per a justificar aquesta agressió descomunal es va alçar una bastida argumental farcida de falsedats: fora del personal sanitari, érem la primera comunitat autònoma a establir la carrera professional. Silenciaven que Astúries i Extremadura ja ho tenien en marxa. Contra tot aquest argumentari de ficció amb el qual es pretenia convertir en heroïcitat sindical el que tan sols es podia considerar com la gestió d’una derrota absoluta, es va alçar en solitari la veu d’Intersindical Valenciana.
Des del 7 de novembre de 2014, quan vam assistir al naixement oficial d’aquest Frankenstein normatiu, la criatura monstruosa confitada d’incoherències no ha deixat per un moment d’abocar-nos a nous escenaris de conflicte laboral, sindical i judicial. Mentrestant el Sindicat no ha deixat de lluitar en tots els àmbits per a estendre el sistema de carrera professional a quanta més gent millor i en les millors condicions.
Publicat el Decret en el Diari Oficial de la Generalitat, atenent a què s’apreciaven diversos motius d'impugnació, Intersindical Valenciana el va recórrer davant el Tribunal Superior de Justícia (TSJCV).
Transcorreguts vuit anys des del primer acord signat, milers de processos judicials i una nova versió del Decret l’administració va informar en la Mesa Sectorial de la Funció Pública d’una nova modificació del decret, en execució de diverses sentències del TSJCV. Malauradament, en aquesta cerimònia informativa s’ha reiterat el que ja sabíem: la intenció d’implementar una execució de sentència des de la interpretació més restrictiva. Es reconeix el dret del personal interí a percebre un complement retributiu corresponent a la carrera professional, però sense integrar aquest personal al sistema de carrera. Una mesura adoptada en contra de les objeccions i els argumentaris sindicals.

Norma esperpèntica
En considerar personal interí de llarga durada només el conjunt de persones que ocupen de manera ininterrompuda el mateix lloc de treball durant un període superior als cinc anys, l’administració sap que exclou i agredeix un personal interí amb més d’una dècada de serveis prestats, sense continuïtat, des dels llocs més vulnerables de tota la plantilla. Aquesta modificació, a més, perjudica també el funcionariat de carrera que va accedir després de gener de 2015 i qui van optar per ajustar la seua situació d’interinitat a una millora d’ocupació.
Aquesta esperpèntica criatura normativa, per fer justícia i deixar darrere un seguit de víctimes del tot injustes, naix amb la condemna d’incorporar necessàriament nous greuges, víctimes innocents i un altre via crucis judicial contra el creixement tumoral d’una norma que no té cap altre sentit ni objectiu que ser modificada de manera permanent.
Davant una nova modificació del decret, amb una obsolescència programada i sotmesa a una inevitable judicialització massiva, la Intersindical insisteix que cal enllestir una nova norma que ens retorne al kilòmetre zero, un decret que aborde de manera decidida i valenta un sistema més equitatiu, més racional i més just.
Encara hi som al camí. Alguns estem tossudament alçats a favor d’una carrera professional que no excloga ningú.