Subcomissió d’À Punt a les Corts: l’oportunitat de reforçar el servei públic… o de consolidar el model Zaplana

Es reuneix la comissió de la radiotelevisió valenciana i de l’espai audiovisual a les Corts aquest dijous 22 d’octubre amb els deures fets. Els representants de les formacions polítiques podran debatre de bous i misses, segons figura en l’orde del dia, amb la tranquil·litat que dóna el fet que altres s’hagen tacat les mans per ells en assumptes veritablement transcendents sobre À Punt.

22 / 10 / 2020 | Intersindical sector públic instrumental rlt retallades convocatòria oop à punt


Abans de la sessió, el Consell Rector que els mateixos partits han escollit ja ha avalat una Oferta Pública d’Ocupació (OPO) parcial, que deixa en l’aire 113 llocs de treball públics. El 23% de la plantilla. Prop d’un de cada quatre llocs de treball en un servei públic que la mateixa Generalitat considera essencial.
No reconeguem À Punt en aquest model de gestió tan paregut a aquell que va plantejar el govern PP en temps d’Eduardo Zaplana
Ni la possibilitat d’ajornar l’OPO. Ni la d’oferir garanties reals de continuïtat per als llocs que no ixen a concurs. Ni la d’esperar a una nova moratòria de la regla el terç. O a la imminent modificació de la llei de creació. Cap altra opció s’ha explorat que no siga la de preparar el camí a una dràstica retallada.

La subcomissió per a modificar la llei de creació d’À Punt en particular -que potser desperte en algun moment de la letargia- i els partits polítics que la patrocinen tenen ara una oportunitat d’or. Poden corregir la desfeta… o bé donar el remat al model que semblen obstinats a patrocinar: el d’un servei públic minúscul, limitat als informatius, amb una redacció tan estirada que amenaça amb trencar-se, una producció pròpia raquítica i un manà d’externalitzacions en l’horitzó a benefici de les aventures empresarials més agosarades.

Eixe projecte ha vingut del passat cap al present en Delorean i té un nom clar: ‘Model Zaplana’. Allò que el PP no va ser capaç d’aconseguir en els moments de poder absolut pareix obrir-se pas, xino xano, amb l’aquiescència -per acció a vegades, per omissió en altres- del Botànic Dos.

Després d’una arrancada il·lusionant hui À Punt continua tan a la mercé dels vents polítics com l’extinta RTVV. S’ha perdut l’ocasió de blindar el projecte en l’Estat d’Autonomia. I quan les circumstàncies exigeixen força es respon amb feblesa. O no es respon. La plantilla té motius per a tremolar.

Semblen però només preocupats els membres de la subcomissió de les Corts en resoldre els problemes per a la gestió de les empreses d’À Punt (CVMC i SAMC) que els seus partits van crear en la llei original. Un monument a la improvisació i les presses que va complicar més la regla del terç obra de Ciutadans, el peatge dels de Cantó per al suport a la nova radiotelevisió, i la contribució definitiva dels taronja a la desfeta. Els de Ciutadans admeten en privat que la prerrogativa, que no existeix en cap altre servei públic valencià, resulta inútil per a limitar la despesa de personal, com volien. Simplement desvia el cost en favor de contractacions externes.

I mentre se la pensen, o canvien de parer, o la situen en un nou intercanvi de cromos, eixa regla absurda compromet ja el futur de 113 llocs de treball públics. Treball i futur de qualitat. Conceptes sobre el què mai se’ls sent parlar. Però eixe no és tot el problema.

Un ERO encobert

Siguem clars. El projecte d’A Punt està mal dissenyat des del principi i s’ha fet des d’una previsió fal·laç del volum de treballadors públics i les categories que fan falta per a garantir i consolidar un producte de qualitat. L’emperador està nu i les costures d’aquest vestit invisible, cada vegada més estirat, es ressenten contínuament, siga en cobertures especials o en circumstàncies tan normals com les malalties i maternitats de membres de la plantilla.

En les circumstàncies actuals, una OPO parcial obri la porta a un ERO encobert. El primer del sector públic des de la gestió del Botànic. Però sense les possibilitats que donen els EROs per a minimitzar el dany, com les baixes voluntàries incentivades. L’amenaça de despatxament col·lectiu traeix la plantilla que ha alçat de zero el projecte, sacrificant altres opcions professionals, i a la ciutadania, que havia confiat en la renovació d’aquest servei públic essencial per a la construcció de l’opinió pública, la identitat lingüística i cultural, i la vertebració del País Valencià.

La pressió i l’amenaça permanent als llocs de treball, que alimenta el silenci del palau de la Generalitat i de polítics destacats del Consell, estan motivant un degoteig d’abandons del personal en favor de projectes més estables o amb millor reputació. À Punt perd talent, en lloc d’atraure’l.

Ha dit el president de la Generalitat en la televisió d’À Punt que hem de preparar-nos per a fer “més en menys”. Doncs advertim a Puig que s’envolte d’assessors valents que li diguen la veritat. I que no mentisquen a la societat valenciana. Perquè menys significa menys, pitjor i més precari. I esdevindrà dramàtic en un context de crisi com l’actual. Perquè la inestabilitat laboral és la porta a les pressions i la manipulació. I perquè aquest model d’externalització s’han demostrat més car i menys eficaç per als i les contribuents, com la Generalitat ha aprés en la reversió dels concerts sanitaris.

Als treballadors públics que es puguen perdre en aquest procés –tant de la plantilla actual, com dels candidats externs que competiran per menys places a les oposicions– no els espera un paradís laboral com a alternativa sinó un sector audiovisual empobrit i en retrocés. Un escenari incompatible amb projectes de vida que no siguen ambulants. Aquesta situació l’ha propiciada en bona part la inestabilitat pressupostària d’À Punt. I d’altra, la mirada d’estruç sobre l’estat de l’ocupació a les empreses privades amb què es contracta.

En el moment que escrivim aquestes paraules les plantilles de les productores fan una enquesta per a comprovar si les condicions laborals són tan roïnes en tot l’arxipèlag de pimes i micropimes que alimenta la graella d’entreteniment d’À Punt i arreplega firmes per a una denúncia col·lectiva sobre la seua precarietat. Conglomerats audiovisuals de Madrid i altres latituds ja es freguen les mans a l’olor del negoci.

Què quedarà del projecte d’À Punt quan es retallen cent llocs de treball i s’haja de competir en televisió, ràdio, la informació en web i les xarxes socials amb 350 persones? Quin futur laboral espera als treballadors públics despatxats i aquells que amb sort els substituïsquen, enllaçant un contracte darrere de l’altre en la diàspora de productores, acceptant condicions cada vegada més cutres?

No reconeguem À Punt en aquest model de gestió mixta, tan paregut a aquell que va plantejar el govern del PP en temps d’Eduardo Zaplana, el qual només serveix per a enriquir a uns pocs a costa de la precarietat de molts, generant la ficció d’un sector d’activitat pròsper, quan no ho és. Com tampoc reconeguem les polítiques de les què presumeix el Botànic en la gestió de les negociacions sindicals a À Punt i en les funestes conseqüències per als treballadors i treballadores que anticipa la situació actual.

Ja està passant. Ara mateix hi ha professionals subcontractats a les instal·lacions d’À Punt de Burjassot cobrant prop de mil euros menys que els companys de la casa amb què comparteixen espai i funcions. És eixe el futur que espera als treballadors i treballadores de l’audiovisual valencià? És eixe el model negoci que prometia promocionar des d’À Punt per al sector privat?

Amb aquests arguments apel·lem a l’empatia i al sentit comú de totes les forces polítiques, començant l’esquerra valenciana, perquè en virtut de la capacitat d’influència en les Corts, el Consell, i en els diferents òrgans de decisió, replantegen la situació d’À Punt a la llum de l’altíssim risc que la precarització de la mà d’obra que l’OPO parcial, la llei del terç i l’assignació pressupostària de mínims imposen a la qualitat i futur d’aquest servei públic essencial.