STAS-Iv posa en marxa el programa de formació Pep Tur i Vives

Al III Congrés d’STAS-Iv a Calp durant el maig passat, es va acordar iniciar el Programa Pep Tur i Vives, una acció formativa permanent per a persones delegades d’Intersindical.

27 / 10 / 2016 | Intersindical pep tur i vives formació


La formació de les persones permanents sindicals ha de ser un objectiu prioritari de l’organització per a garantir l’acció sindical que necessita i es mereix tant la nostra afiliació com el conjunt de les treballadores i treballadors.
Avui, 26 d’octubre, a casa nostra, ens hem reunit mig centenar de delegades i delegats de STAS Iv per a posar en marxa una nova aventura sindical amb la qual volem retre un homenatge permanent a un amic entranyable, un lluitador infatigable i un sindicalista irrepetible.

Qui va tindre la immensa sort de conèixer i lluitar amb Pep, de ben segur el recorda dient allò de “jo sóc anti-sindicalista. Tan de bo arribe el dia que no hi haja sindicats perquè no en són necessaris, però eixe dia encara no ha arribat”. I també el recordarà pegant-li mil voltes a una disposició i discutir mil vegades el sentit d’una coma, però no per a donar mil vegades la seua opinió, que també, ni perquè podia ser més cabota que cap altre, que també, sinó perquè era capaç de tornar a llegir mil vegades el mateix text per a trobar la interpretació més favorable per als interessos de les treballadores i treballadors.

Des de eixa concepció instrumental, i tendra, del sindicalisme, la formació permanent s’ha de considerar un requisit imprescindible, i la primera obligació de qualsevol persona que ha de fer acció sindical. I des d’eixa concepció, cal entendre el fet que avui ens hem reunit amics i amigues provinents de tots els territoris del país per a fer el primer pas d’un camí farcit de debats, propostes, discussions i, com no, noves i llargues amistats. O el que és el mateix, per a fer sindicalisme en lletres grans.

A més a més, no debades hem començat aquesta aventura avui, 26 d’octubre, quan fa tot just nou anys ens va deixar la nostra companya Oreto Isona i Lorente, una altra estimadíssima amiga i una altra peça essencial en la construcció del nostre sindicat.

Ara Pep i Oreto, com l’Ovidi, fan vacances, però nosaltres, que hem rebut la seua herència sindical, continuarem treballant de valent per a convertir-nos en hereus i hereves de la seua honestedat i valentia.