Pride (Orgull)

Magnífica película que us recomanem de tot cor. No és aquest un butlletí de cinema, però sí un mitjà per recordar que les lluites col·lectives són moltes i són la mateixa alhora. Com diuen les Bases Programàtiques d'Intersinsical Valenciana, estem en contra de tota opressió i explotació, siga quina siga

07 / 04 / 2015 | Intersindical solidaritat mobilitzacions llibertats públiques drets

Foto de la manifestació del Dia de l'Orgull Gai de 1985 a Londres, amb els protagonistes reals de la pel·lícula.

Per això, us recomanem la pel·lícula britànica Pride (Orgull), basada en una història real, escrita per Stephen Beresford i dirigida per Matthew Warchus, que podeu veure en algunes sales. [Afanyeu-vos, que les bones pel·lícules no duren molt en cartellera].
Un grup de gais i lesbianes de Londres en 1984 decideix unir la seua pròpia lluita de reivindicació amb la del poblo miner d'Onllwyn, a Gal·les, duent directament les seues donacions per a dona suport a la vaga contra la política represiva del govern de Thatcher. Les dues comunitats construeixen una aliança malgrat els obstacles de mentalitat i els que els posen en el camí el sindicat oficial i els mitjans de comunicació, al·liats del govern.
Una de les escenes més commovedores de la pel·lícula és quan les dones d'Onllwyn canten Bread and Roses, una cançó -un himne- de principis del segle vint de les dones treballadores. Ja es nota que han doblar les veus i han posat un cor; així i tot, posa els pèls de punta:
http://youtu.be/qNQs6gSOkeU
Us posem ací la traducció, perquè pensem que paga la pena:
Pa i roses
Mentre anem marxant, marxant, a través del bell dia
un milió de cuines fosques i milers de grises filateries
són tocades per un radiant sol que apunta sobtadament
ja que el poble ens sent cantar:
-Pa i roses! -Pa i roses!
Mentre anem marxant, marxant, lluitem també pels homes
ja que ells són fills de dones, i els protegim una altra vegada maternalment
Les nostres vides no seran explotades des del naixement fins a la mort,
els cors pateixen fam, igual que els cossos:
- Doneu-nos pa, però també doneu-nos roses!
Mentre anem marxant, marxant, gran quantitat de dones mortes
van cridant a través del nostre cant el seu antic reclam de pa;
els seus esperits fatigats no van conèixer el petit art i l'amor i la bellesa.
-Sí, és pel pa que lluitem, però també lluitem per roses!
A mesura que anem marxant, marxant, portem amb nosaltres dies millors.
L'aixecament de les dones significa l'aixecament de la humanitat.
Ja n'hi ha prou de l'aclaparament del treball i del malfaener:
deu que treballen perquè un repose.
-Volem compartir les glòries de la vida: pa i roses, pa i roses!
Les nostres vides no seran explotades des del naixement fins a la mort;
els cors pateixen fam, igual que els cossos:
-Pa i roses, pa i roses!