Període de adaptació: Un pas endavant

El període d'adaptació és una etapa dura. El moment de la separació és difícil de portar i en ocasions genera més conflictes dels que pensàvem, a pesar que altres persones ens hagueren advertit prèviament. Plors, crits, rebequeries, xantatges i amenaces comencen a formar part d'una quotidianitat que s'ha vist alterada per un canvi en els ritmes i les rutines que requereixen temps, molt esforç i que posen a prova la nostra paciència. És habitual trobar-nos en aquests dies arrossegant als nostres fills i filles al col·legi, malgrat una enèrgica resistència, perquè sabem que és el millor per al seu desenvolupament i perquè creiem fermament que l'escola és aqueix lloc que els farà créixer com a persones.

18 / 09 / 2018 | Intersindical personal educador pactes educatiusç condicions de treball


L'infant té
cent llengües
cent mans
cent pensaments
cent maneres de pensar
de jugar i de parlar
cent, sempre cent
maneres d'escoltar
de sorprendre's, d'estimar
cent alegries
per a cantar i entendre
cent mons
que descobrir
cent mons
que inventar
cent mons
que somiar.

Loris Malaguzzi

Hi ha centres educatius que ens aconsellen acompanyar als nostres fills i filles en aquest procés i que fins i tot ens permeten portar, a aquell espai desconegut i a priori hostil, objectes als quals el xiquet o la xiqueta els tinga especial carinyo i que li aporten la seguretat que necessita en aquests dies.

El que no ens esperàvem és haver de passar per un procés paregut amb les direccions dels centres i fins i tot amb algun que un altre servei d'inspecció educativa. Sabem que els canvis costen i que adaptar-se a noves normatives implica un període de transició raonable. No obstant açò, resulta increïble escoltar a persones que tenen al seu càrrec la direcció dels centres educatius del País Valencià, manifestar la seua rotunda oposició als canvis, acompanyats d'actituds desafiants i amenaçadores.

Els Pactes per a la millora de les Condicions de Treball del Personal Educador d'Educació Especial, Infantil i Fisioterapeutes han suposat anys de lluites i reivindicacions dels col·lectius més castigats del sistema educatiu valencià. Suposen, en la pràctica, una millora en la qualitat d'atenció educativa a l'alumnat més vulnerable i reconeixen el dret de tots els xiquets i xiquetes a ser atesos en igualtat de condicions que la resta de l'alumnat. Aposten per un avanç en la inclusió i atorguen a les famílies la possibilitat de participar en el procés educatiu dels seus fills i filles d'una manera integral.

Aferrar-se a dinámiques obsoletes i antiquades, igual que un xiquet s'aferra al seu osset de drap, no ens permetrà avançar. La resistència als canvis és un procés natural, no obstant açò, més enllà d'assegurar la nostra zona de confort, no ens deixarà créixer i, a més, obstaculitzarà el desenvolupamentt del nostre alumnat.

L'obertura dels equips de treball a l'aportació d'altres professionals, procedents d'altres disciplines és enriquidora i qui no tinga la capacitat de veure-ho i adaptar-se als canvis amb celeritat, estarà perpetuant models arcaics, més propis d'altres temps.

Quan cessen els berrinches i les rebequeries, podrem enfrontar-nos a un nou repte, capaços d'admirar-nos davant les possibilitats que s'obrin en l'horitzó, respectant als companys i companyes de viatge i aprenent cada dia d'aquesta professió tan bella que tenim el privilegi de compartir. Cal anar en l'avantguarda del canvi i, amb total decisió, fer UN PAS ENDAVANT.