Ordre de Borses i Pla d’Estabilitat….  Potser cal ser valents altre cop

Passat Dijous Sant, potser contagiada de ple per l’esperit pasqual, la Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques ens va remetre dues propostes normatives apassionants per a gaudir del cap de setmana de “Passió”.

09 / 04 / 2018 | Intersindical pla d'estabilitat personal interí ordre de borses funció pública

“No era això, companys, no era això
pel que varen morir tantes flors,
pel que vàrem plorar tants anhels.
Potser cal ser valents altre cop
i dir no, amics meus, no és això”.
Lluís Llach

Podeu descarregar els documents al següents enllaços:

PROJECTE D’ORDRE DE LA CONSELLERIA DE JUSTÍCIA, ADMINISTRACIÓ PÚBLICA, REFORMES DEMOCRÀTIQUES I LLIBERTATS PUBLIQUES, SOBRE REGULACIÓ DE BORSES DE TREBALL TEMPORAL

PROPOSTA D'ACORD DE LA MESA SECTORIAL DE FUNCIÓ PÚBLICA PER AL DESENVOLUPAMENT DE LES OFERTES D'OCUPACIÓ PÚBLICA I EL PLA D'ESTABILITAT EN L'OCUPACIÓ PÚBLICA 2017-2019

Sense entrar a fer una valoració detallada, hem de reconèixer que la proposta d’ordre incorpora millores considerables respecte a la norma de gener de 2006 la qual, a més, perviu desapareguda sota un cabàs d’acords i criteris interpretatius amb els quals, per a donar resposta a les dificultats de gestió, s’ha acabat amagant i oblidant els milers de persones i famílies afectades per aquestes decisions.

Dit això, no deixa de ser trist i decebedor eixe conformisme que permet l’administració donar-se per satisfeta en millorar una norma necessitada de derogació des del mateix moment de la seua publicació. I no es sobrer recordar ara el recurs plantejat aleshores en solitari per Intersindical Valenciana.

Tan sols com a exemple de les carències que encara perviuen a la proposta, ara per ara, vists els acords signats a la vil·la i cort pel sindicalisme institucional, i vist el camp de concentració econòmic al qual pretenen recloure’ns mitjançant un finançament insultant, entenem que el procediment habitual de provisió hauria de ser l’establert per als llocs de difícil cobertura. Si més no, perquè amb unes plantilles reduïdes a la simple testimonialitat, mentre es mantinga la situació d’excepcionalitat induïda, cada vacant que es produeix exigeix una resposta prioritària i excepcional.

Pel que fa al suposat Pla d’Estabilitat, no deixa de ser un brindis al sol amb un rerefons exclusivament econòmic, una proposta estètica la qual, en plantejar molts dubtes i oferir poques respostes, constitueix una nova mostra de l’absència de model que ha caracteritzat la present legislatura.

Aquesta dinàmica de híper-fragmentació ha impossibilitat fins i tot l’aplicació plena d’algunes de les modificacions normatives implementades, com ara el canvi de lloc de treball per motius de salut o la convocatòria dels concursos de mèrits i, a més, ens ha portat a consolidar la deriva iniciada durant els anys d’esplendor de les polítiques austericides en devaluar els departaments de recursos humans fins a convertir-los en simples serveis de gestió de llocs de treball.

Abordar un pla d’estabilitat fent servir com a referent una foto fixa de les plantilles en el moment culminant del procés de destrucció d’ocupació pública que hem patit, tan sols es pot entendre com una llei de punt final per a amnistiar els responsables i penalitzar les víctimes de la desfeta: Les treballadores i treballadors públics.

És per això que Intersindical Valenciana ve reclamant insistentment, des de l’inici de la legislatura, una negociació global que possibilite un canvi paradigmàtic de la gestió dels serveis públics i l’atenció a la ciutadania per a poder revertir, així, els efectes traumàtics de les polítiques que situaren el País Valencià en la llista Forbes de la corrupció.

I és des d’aquest posicionament de canvi polític necessari que podrem implementar amb garanties les transformacions que afecten el personal; incorporant, però, a l’actual determinació sincrònica de les plantilles, una anàlisi diacrònica amb la qual dissenyar el redimensionament necessari d’aquestes per a garantir els serveis públics essencials. Potser així arribem a la conclusió que per a evitar la fallida demogràfica anunciada pel “Comitè de Savis”, ací, de treballadores i treballadors públics, en falten molts i no sobra ningú.

Per tot el que hem explicat, per a Intersindical Valenciana, la Llei de la Funció Pública és d’una importància capital i ha de tenir la màxima prioritat en els objectius i les agendes de tots els sectors i estaments implicats a fer-la possible en aquesta legislatura. Per al sindicat, aquesta llei constitueix el marc normatiu bàsic mitjançant el qual s’ha d’establir el model i, a més, projectar el trànsit de l’actual administració vuitcentista, i una mica colonial, cap a l’administració valenciana del S. XXI


Intersindical considera que les vostres veus són del tot imprescindibles. És per això que us encoratgem a manifestar la vostra opinió sobre el posicionament que hem d'adoptar davant aquests documents.
Podeu participar amb el vostre vot als enllaços següents :


Projecte d'Ordre de Borses

Pla d'EStabilitat