No hem complit

Cal reconéixer-ho: Intersindical Valenciana no ha sigut capaç d’aconseguir els propòsits amb què ens presentàrem a les eleccions sindicals de fa quatre anys, en les quals ens confiàreu el primer lloc en representació del personal funcionari. Hi ha alguna explicació a aquest incompliment? Sí, és clar, però pot sonar a excusa: assumim que no hem sigut capaços ni capaces de fer quasi res, més enllà del que depén del mateix sindicat.

13 / 05 / 2015 | Intersindical servef2015

Les excuses
PRIMERA EXCUSA. Nou dies després de les eleccions sindicals (18 de maig de 2011), el Partit Popular tornava a guanyar les eleccions autonòmiques valencianes i que el novembre d’aquell any el mateix partit aconseguia el govern de l’Estat. Això va suposar l’agreujament dels vicis i defectes que ja denunciàvem en la gestió de la funció pública valenciana: ajornament sine die d’oposicions i concursos, eternització de la negociació col·lectiva, etc.
Això no és excusa: es podria haver evitat si Intersindical Valenciana haguera exercit millor la seua tasca d’oposició a les polítiques de personal de l’anterior govern de la Generalitat i haguera propiciat un clima de canvi en la Generalitat.

SEGONA EXCUSA. La crisi es va agreujar. L’estiu de 2011 va ser segurament l’època de major pànic entre l’establishment europeu i espanyol. Va ser quan la prima de risc va pujar a 700 punts i es va canviar la Constitució per pagar primer el deute als bancs que a les persones. Aquesta situació va provocar les retallades en drets i salaris del personal públic.
Això no és excusa: només falta que el Sindicat també s’amague darrere de la crisi, com han fet tots els governants que hem tingut aquests anys, des de Camps fins a Zapatero i des de Rajoy fins a Fabra. Intersindical Valenciana denunciava des de 2007 que la crisi no l’havia de pagar el poble, sinó els bancs i les transnacionals, així que ja podia haver-ho arreglat abans.

TERCERA EXCUSA. Ha fracassat la unitat d’acció que es va conformar després del decret Vela de gener del 2012 i del decret Rajoy de juliol del mateix any. Com expliquem en l’article De vegades la pau..., el trencament de la unitat va vindre propiciat per la voluntat d’altres sindicats de retornar a la via de la concertació social i, en canvi, Intersindical es va mantindre fidel als compromisos a què havíem arribat amb el personal
Això no és excusa: el deure de les persones que estaven en Intersindical era –i és– treballar sempre per la unitat d’acció. Tot i que la realitat ens mostra que no sempre ha sigut possible, sempre es poden fer més esforços per convéncer la resta d’organitzacions que la seua postura és equivocada i que cal rectificar-la. Cal assumir la crítica que no hem sigut capaços de fer-ho així.

QUARTA EXCUSA. El govern de Rajoy i el de Fabra van eliminar els alliberats sindicals institucionals. Posterioment, el Consell i els [altres] sindicats van pactar el repartiment de 55 alliberaments, però Intersindical va renunciar als 9 que li pertocaven, ja que va decidir no signar mentre el personal no recuperara les condicions de treball. En total, lntersindical es va quedar amb la meitat de persones que abans. Això ha impedit al sindicat mantindre el seu ritme de visites als centres de treball, en especial als menuts.
Això no és excusa: si sou menys persones, cal treballar més. Es poden fer més correus electrònics, encara que molta gent els llance a la paperera sense llegir-los, i s’han de visitar centres igualment, perquè el personal no té la culpa de les retallades de permisos sindicals.
A banda, si es va decidir no signar l’acord d’alliberaments institucionals, va ser per motius de política sindical: el personal –vosaltres– va decidir en assemblea que no se signara fins que es recuperaren les retallades, i cal assumir-ho.


Què hem complit
Negociació col·lectiva
«Hem reivindicat sempre la recuperació i el manteniment del poder adquisitiu»
Sí, i hem continuat reivindicant-ho. Fàcil, com que només depén de nosaltres... Com a exemple, la nostra lluita per la paga extra de desembre de 2012, que ens va dur a obtindre la primera sentència en contra d’aquesta retallada, ara fa un any.

Units en les eleccions
«Compromís amb el personal interí»
Indubtablement mantenim aquest compromís: hem presentat iniciatives en matèria de borses, estabilitat del personal més enllà de l’any de treball, convocatòries de consolidació, etc.

Un altre sindicalisme
«El sindicalisme autònom, assembleari, solidari i valencià està en la Intersindical»
I continua sent-ho. Hi ha altres opcions a les quals se’ls pot reconéixer que són autònomes i fins i tot solidàries, però cap no ha assumit l’assemblearisme i el compromís amb la cultura i el poble valencià com Intersindical Valenciana

Lluita contra les privatitzacions
«Cap altre sindicat ha interposat demandes contra les privatitzacions»
Això era així en 2011. Ara ens arriben notícies que altres també ho han fet en algun cas, tot i que en la major part s’han retirat quan hi ha hagut perill de pagar costes. Intersindical Valenciana ha continuat treballant i ha obtingut una important sentència contra la Conselleria de Medi Ambient per desviar encàrrecs de gestió per via de fet a la gestió de matèries pròpies de personal funcionari

Formació permanent
«La formació ha de considerar-se jornada laboral i desconcentrar-se»
Aquesta proposta està complida només a mitges. És jornada laboral, però només si coincideix amb l’horari laboral; per tant, no ho és per a moltes persones. Quant a la desconcentració, només s’ha avançat en la formació en línia, que ara és molt més àmplia que abans.


Què NO hem complit
Personal interí
«A igual treball, igual salari i iguals drets»
De totes i tots és conegut que el decret Vela va suposar la retallada de jornada i salari per a aproximadament la meitat del personal interí. Aquesta va ser una retallada específica i injusta que no aconseguírem parar. Vam propiciar un recurs al Tribunal Constitucional presentat pel PSOE, que no s’ha resolt encara. Tot i que els nostres serveis jurídics van recórrer davant els tribunals ordinaris, hem de reconéixer que s’han perdut els recursos, excepte un, que no és nostre, sinó d’un grup de companyes i companys, que ara ha estat recorregut.

Provisió de llocs de treball
«Cal una autèntica promoció i posar en marxa la millora d’ocupació»
El decret de selecció i provisió, fonamental per a convocar concursos, encara no s’ha aprovat, quan ja el reclamàvem fa quatre anys!!

Carrera professional
«La Generalitat ens deu la carrera professional, real, justa i per a tots i totes»
Quan anava a arribar el compliment d’aquesta promesa, ajornada des de l’acord de febrer de 2008, subscrit per Intersindical, va i el Consell i els [altres] sindicats signen un acord de carrera que hi deixa absolutament fora el personal interí de llarga durada, a pesar de les sentències que hi ha en contra, i deixava de reconéixer la meitat del temps treballat a les persones que han promocionat. No és justa ni real ni per a tots i totes.

Salut laboral
«La normativa en prevenció de riscos s’ha de complir»
Anàvem a pas de puça en l’anterior legislatura i va i a Fabra se li ocorre transferir els Serveis de Prevenció de Riscos Laborals a l’INVASSAT, mesclant indegudament l’organisme que ha de vigilar que les empreses i administracions complisquen amb les seues obligacions (l’INVASSAT) amb els serveis que s’han de vigilar (els serveis de prevenció).

Igualtat
«El permisos de maternitat i paternitat han de ser iguals»
I no ho són, clar. I encara gràcies que a Rajoy no se li va ocórrer retallar en aquests permisos, com ha fet en uns altres amb el RDL 20/12.

Igualtat en el treball
«Cal renegociar l’actual protocol contra l’assetjament sexual»
Aquest protocol s’ha mostrat totalment inoperant, fins al punt que l’única vegada que s’ha demanat la seua aplicació, l’administració s’hi ha negat perquè la dona assetjada era treballadora de Vaersa, quan l’assetjador sí que era personal funcionari.

Condicions de treball
«Cal incorporar al decret de condicions l’ampliació de la jornada d’estiu»
Sí que s’ha tocat el decret de condicions de treball, sí. L’ha tocat Rajoy, retallant permisos. Quant a la jornada d’estiu, continua en dos mesos, gràcies a la firma de CSIF.

Millora de les condicions de treball
«Una Administració que facilite la vida del seu personal és més humana»
Amb retallades de condicions de treball, permisos, llicències, vacances, etc., i amb retallades/congelacions de les retribucions, la vida és més inhumana. Això per no parlar que no hi ha concursos des de fa 8 anys!

Jubilació i pensions
«Una jubilació i una pensió pública dignes amb 30 anys de cotització»
El triomf del PP i Rajoy en les eleccions generals no ha permés cap avanç en aquesta matèria. I damunt, encara diuen que ¿com van a canviar un acord a què el govern del PSOE va arribar amb UGT i CCOO? I tenen raó.

Administració de qualitat
«Cal recuperar llocs de treball públics: no a la privatització»
Malauradament, la reducció d’encomandes de gestió indegudes ha estat per la reducció pressupostària, no pel convenciment que cal gestionar directament. S’han inaugurat els hospitals de Llíria i Gandia en el model Alzira, és a dir, de gestió privada, i ara s’han inventat els centres docents públics amb gestió privada!

Servef
«La privatització de la intermediació i la formació del Servef no funciona»
Només cal veure les xifres de l’atur al País Valencià i comparar-les amb la mitjana espanyola. Això per no parlar de les polítiques actives d’ocupació en altres països.

Retribucions
«El personal públic hem pagat la crisi en els nostres salaris de forma injusta»
Ja ho hem reconegut: a la retallada del 5% de Zapatero, que ja teníem fa quatre anys, s’hi ha afegit la congelació eterna i l’eliminació de la paga extra de desembre de 2012.

Una Administració valenciana
«Cal garantir que la ciutadania trie lliurement la llengua»
Llengua? Quina llengua? El caloret?
Ara ens ho dirà Lo Rat Penat, gràcies a Fabra, Santamaria i la llei de senyes d’identitat (!!!).