Mesa Sectorial: Per un plat de llenties

Avui, 6 de novembre, hem assistit a una molt peculiar mesa de negociació en la qual s’ha estrenat una innovadora estratègia propositiva híbrida, un model a mig camí entre la vidència i l’especulació.

06 / 11 / 2017 | Intersindical personal conductor ocupació temporal mesa sectorial borses 6 de novembre 2017


A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
Maria Mercè Marçal

Així, en el primer punt de l’ordre del dia, hem abordat una proposta d’acord sobre el personal conductor que constitueix tot un monument al minimalisme, no sols pel fet que tota la proposta es pot reduir a un enunciat de dues línies, sinó fonamentalment perquè desprès de múltiples meses tècniques i nombroses reunions de despatxet, a hores d’ara no sabem ben bé en què consisteix exactament l’acord, ni els motius pels quals el que era inacceptable fa poc més d’un mes ara és l’objectiu a aconseguir, ni molt menys com es va a desenvolupar el guió d’un procés del qual ni tan sols podem intuir el resultat final.
Per això que hem explicat, en renunciar l’administració a la seua competència d’autoregulació i gestió eficaç i eficient dels recursos per a endinsar-se en una mena d’estrafolari mercat de futurs, ens resulta impossible d'endevinar quantes persones optaran a ocupar eixos llocs de nova creació, ni quantes estaran disposades a treballar de bestreta en unes condicions que no seran coincidents amb la classificació dels llocs que efectivament ocupen, ni com caldrà distribuir aquest voluntariat laboral per a que encaixe en les necessitats de les diferents conselleries i organismes. De fet, ni tan sols podem saber si per a concloure aquest procediment, el qual d’entrada exclou un 60% del personal –pel fet d’ocupar un lloc de manera temporal- caldrà tirar mà d’una solució tan extraordinària com de dubtosa objectivitat: Els procediments determinats a l’article 8 de l’ordre de borses d’ocupació temporal.
Com que no podem determinar el resultat final del procés, avui no hi havia més opció que continuar fugint endavant. En determinar la quantitat de llocs a crear, pressuposts podrà quantificar la despesa i, com és habitual, dirà l’última paraula. Així les coses, avui, hem arribat a l’única conclusió possible: Continuarà!!!
I com tot és susceptible d’empitjorar, al segon punt de l’ordre del dia hem aconseguit escalar els cims més alts de la misèria.
Avui, per a resoldre la tossuda falta de previsió reincident de l’administració i la caòtica superposició de criteris interpretatius d’una ordre de borses que mai no s’ha volgut actualitzar, malgrat una evident obsolescència que Intersindical Valenciana ha vingut denunciat sistemàticament des del mateix moment de la seua aprovació, s’ha optat potser per la pitjor de les opcions possibles.
Les mateixes veus que ara accepten girar el cap davant la irregular utilització d’unes borses, convocades per a ocupar llocs d’administració especial, sense haver conclòs el procés de baremació, per la qual cosa, en canviar les regles del joc a mitat de partida per a què el que en la convocatòria suposa tan sols el 20% del procediment esdevinga determinant per a ocupar un lloc de treball, s’accepta estafar les expectatives, i tots els mèrits acumulats durant anys de serveis, a un bon nombre de treballadores i treballadors que havien dipositat en aquestes convocatòries moltes esperances –en alguns col·lectius fins i tot les úniques- d’una millora d’ocupació.
Tot i això, el més pervers del que estem explicant, és que les mateixes veus que ara proposen i accepten aquesta solució “de compromís”, i demanen que, a més, el personal que ara ocupe algun d’aquests llocs d’emergència excepcional continue activat en la corresponent borsa quan es complete el procés de valoració de mèrits, han protagonitzat durant anys la defensa més aferrissada de la postura contraria respecte al personal educador d’educador infantil que va ser desactivat d’ofici –sense haver rebutjat cap oferta de la seua borsa- per haver acceptat un lloc d’educació especial.
Malauradament, aquestes educadores i educadors que acceptaren un lloc amb poques explicacions i molts silencis per part de l'administració sobre les conseqüències de la seua decisió, en molts casos estan condemnats a malviure per a sempre en llocs de treball a centenars de kilòmetres setmanals de la seua residència familiar, jornades incompletes i retribucions miserables, atrapades i atrapats en una indignant esclavitud a temps parcial. Tanmateix, davant aquesta situació tothom s’aclama a la legalitat i a la inviolable puritat de la norma, possiblement perquè en aquest cas no estem parlant de funcionariat dels grups superiors, A1 i A2 i, a més, es tracta del col·lectiu laboral més feminitzat de tot el personal al servei de l’Administració del Consell. Dones i de classe “laboral” baixa, sembla que encara avui aquests són dos pecats imperdonables.
Per a culminar el vodevil, com a contrapartida a l’acceptació de la utilització irregular de les multi-borses, es van a convocar borses lliures de “millora d’ocupació” dels grups A1 i A2 per al personal funcionari de carrera que en algun moment hagen aprovat el primer exercici de qualsevol convocatòria d’aquests grups. I també per a funcionariat de carrera que sense haver participat en cap convocatòria dispose de la titulació requerida. Estem davant d’un exercici d’exhibició de subsidiarietat concatenada com mai abans no havíem vist.
El més probable és que en concloure tot aquest procés de convocatòries i subsegüents baremacions ja disposem de personal aprovat en la corresponent oferta d’ocupació, i aquesta subsidiarietat siga tan sols el preludi inconclús d’una derogació que els mateixos promotors de la proposta hauran d’exigir per coherència amb els arguments que han defensat en la situació a què ens enfrontem ara mateix.
Intersindical considera que aquest posat exigent amb el qual es pretén fer veure que s’ha fixat una taxa a canvi de tancar els ulls davant una actuació si més no dubtosa, no deixa de ser un exercici d’impostura.
I la mostra més evident, és que el preu fixat no té més valor que un plat de llenties.