Intersindical no signa el III Acord de la Comissió de Diàleg Social

Avui, 6 de juliol, s’ha signat un acord relatiu als criteris generals d’aplicació a la constitució i funcionament de les borses d’ocupació temporal en el Sector Públic Instrumental de la Generalitat al qual Intersindical Valenciana no s’ha adherit, ni pot recolzar.

08 / 07 / 2018 | Intersindical sectori públic regulació borses ocupació temporal acord 6 de juliol

A l’Acord d’avui, una vegada més, li ha sobrat soroll mediàtic, grandiloqüència declarativa i, fonamentalment, desqualificacions generalitzades del personal que hi treballa en el sector.

El primer que cal dir d’aquest procés, és que una vegada més ha sobrat soroll mediàtic i ha faltat sensibilitat i respecte pel personal que hi treballa en les empreses del sector.
Compartim plenament la necessitat de regular i homogeneitzar l’accés a l’ocupació temporal en el conjunt del sector públic. I, a més, som plenament conscients de la seua complexitat i peculiaritats, les quals, no poden ser obstacle per a la seua ordenació i organització. Sense oblidar, però, que darrere hi ha una historia i uns drets laborals que cal protegir i respectar.
Tot just el mateix respecte i protecció que la Llei de Responsabilitat Social estableix per al personal contractat per empreses adjudicatàries de contractes públics en recuperar la gestió pública.
Intersindical Valenciana exigeix el mateix nivell de protecció i la mateixa estabilitat per a un personal propi, com ara les treballadores i treballadors del Sector Públic Instrumental, amb una història recent farcida de greus agressions laborals que aquest govern, ara per ara, no ha volgut, o no ha sabut, reparar.
L’Acord d’avui tanca el cercle d’un procés normatiu que, en realitat, promulga una llei de punt final mitjançant la qual s’amnistia els responsables de la desfeta heretada en el sector i sanciona, amb la pena màxima, qui no té cap responsabilitat: Les treballadores i treballadors.
Per al sindicat, el II Acord posava les bases un ERO de substitució massiva del personal. Aquest argument s’ha vist refermat i validat per recents conflictes laborals, com ara el plantejat pel personal del Cor de la Generalitat, que en essència constitueixen una esmena a la totalitat de la norma.

Cal dir que l’argumentari d’excepcionalitat plantejat per aquest col·lectiu és del tot generalitzable i aplicable, no sols a altres col·lectius laborals específics, sinó a totes i cadascuna de les treballadores i treballadors de totes i cadascuna de les empreses del sector, puix l’estat d’excepció laboral generat pels anteriors gestors, constitueix la definició perfecta d’excepcionalitat. Consegüentment, cal exigir un tractament extraordinari, però per a la totalitat de la plantilla.
L’Acord d’avui li dona una dimensió més sagnant al procés assenyalat en dissenyar un procediment d’accés a les borses d’ocupació temporal mitjançant el qual qualsevol treballadora o treballador, després d’anys, de vegades dècades, de serveis a l’empresa i a la ciutadania valenciana, lluny de consolidar una estabilitat a la qual tindrien dret en qualsevol relació laboral, no sols es poden veure despatxades del seu lloc de treball, sinó que, a més, per múltiples situacions sobrevingudes del tot aleatòries, en perdre el dret a integrar-se en les noves borses d’ocupació, es poden veure excloses fins i tot de cap expectativa d’ocupació en l’empresa. O el que és el mateix, condemnades a la desocupació i posteriorment a l’exclusió social.
Però a més, el document acordat avui, dissenya un sistema essencialment recaptatori que tan sols beneficia i garanteix una font d’ingressos permanent per als qui han fet de la preparació per a l’accés a l’ocupació pública la seua font principal, o complementària de finançament.
Es cert que les retallades salvatges i les polítiques laborals aplicades en anteriors legislatures són les úniques culpables d’haver condemnat bona part de la ciutadania valenciana a la desesperació. Avui, malauradament, s’ha acordat cobrar-li una taxa a eixa desesperació.