Intersindical no signa el II Acord de la Comissió de Diàleg Social sobre reducció de la temporalitat

Per a exemplificar la rotunda falsedat de les afirmacions esmentades, tan sols cal citar la convocatòria 1/2010, de l’Agència Valenciana del Turisme, per la qual es convoca concurs oposició per a la selecció i provisió de llocs de treball de personal laboral del grup A, publicada al DOGV de 5 d’agost de 2010, o la convocatòria 6/89, de 9 de març de 1989, publicada al DOGV el 20 de març d'eixe mateix any, mitjançant la qual es publicitaven els processos selectius per a la contractació indefinida de diverses categories laborals en RTVV.

No es sobrer recordar ara, quasi trenta anys després, que tot el personal que va superar eixos processos selectius, i altres semblants, després de més d'un quart de segle de serveis a l’empresa i a la ciutadania valenciana, d'haver patit anys d'una tortura laboral inqualificable i d'haver esgotat qualsevol prestació possible, tot just ara, s'instiga una campanya mediàtica implacable per a recordar-los que tenen molts anys, poca salut i massa currículum per a aspirar a res que no siga l'exclusió social. I no es sobrer fer-ho perquè eixe és el model subjacent a l'actual proposta, una mena d'apologia de l'eutanàsia laboral.

En realitat, davant l'escandalós balafiament dels recursos públics de l'etapa anterior, aquest document "històric" postula una llei de punt final amb la qual tota la responsabilitat, les culpes i les conseqüències d'aquesta desfeta recauen exclusivament sobre les esquenes de les treballadores i treballadors del sector, les úniques persones que no són en absolut culpables.

Tot i l’escassa operativitat del document, per la nul·la competència negociadora d'una comissió a la qual, com ha defensat Intersindical Valenciana des de la mateixa sessió de constitució en juliol de 2016, caldria incorporar tots els sindicats amb representació en el sector, no deixa de ser tristament significativa la translació d'una estratègia pactada amb l'administració central, malgrat els seus efectes perversos sobre els acords i les dinàmiques autonòmiques. Per a nosaltres aquesta actuació encaixa de ple en el paradigma del colonialisme polític i sindical.

Des d'un primer moment, el sindicat ha assenyalat insistentment l'absència de model i la necessitat prioritària d'establir un marc comú sobre el qual vertebrar les actuacions necessàries per a revertir i reparar la caòtica situació heretada de l'etapa anterior.
Malauradament, determinar les Relacions de Llocs de Treball com un tall sincrònic, tot just al final d'un procés continuat de destrucció d'ocupació, tan sols serveix per a precaritzar encara més la situació. Tanmateix, caldria afegir necessàriament una anàlisi diacrònica per a poder decidir sobre el redimensionament de les plantilles que hauria de permetre garantir lla prestació dels serveis i, a més, la incorporació de noves promocions de treballadores i treballadors. Per posar un exemple gràfic, la plantilla actual del Palau de les Arts per a atendre quatre sales és tan sols un poc superior al 30% de la que conformava l'empresa fa anys, quan havia d'atendre una única sala.

Però a més, fer convocatòries massives bassades en aquestes RLTs del tot deficitàries, i sense haver donat resposta a qüestions imprescindibles, com ara les possibles dificultats per a optar a uns llocs de treball els requisits de titulació dels quals no existien quan es va incorporar part del personal actual, o mesures garantistes per a les treballadores i treballadors més vulnerables de les actuals plantilles -persones majors de 55 anys, persones amb diversitat funcional o amb patologies vinculades al lloc de treball-, de facto, és l'equivalent a plantejar d'amagat un ERO massiu de substitució amb el qual l’actual govern culmina i sublima l’herència de precarietat laboral rebuda del govern anterior

Intencionadament, o no, el resultat probable es la substitució de treballadores i treballadors que s'han trencat durant anys de servei per unes altres de més joves, més sanes i econòmicament més rendibles. Intencionadament, o no, fent un símil sanitari, el que es proposa es suprimir tots els programes de vacunació infantil argumentant que a llarg termini serà bo per a l’espècie pel fet que els més forts sobreviuran.

Contra aquesta estratègia "genocida", Intersindical Valenciana lluitarà amb totes les seues forces i els seus recursos