Intersindical exigeix la reclassificació immediata del personal educador d’educació infantil

Com que entenem que aquesta afirmació reclama alguna acreditació objectiva dels seus fonaments, caldrà fer una mica d’història. Per a fer-ho ens hem de retrotraure a octubre de 1990 quan la LOGSE regula l’Educació Infantil com una etapa educativa amb identitat pròpia. Des d’aleshores, hem assistit a un procés continuat de renúncies i precarització continuada.

Com a referència respecte al nivell de formació i requisit de titulació d’aquest personal paga la pena fer una mica d’història i retrotraure’ns a l’any 1991, a la normativa de desenvolupament de la LOGSE. El Reial decret 1004/1991, de 14 de juny. pel qual s'estableixen els requisits mínims dels Centres docents que impartisquen ensenyaments de règim general no universitàries, en l’article 15 estableix

“1. Los Centros de Educación Infantil en los que se imparta, exclusivamente, el primer ciclo deberán contar con personal cualificado en número igual al de unidades en funcionamiento, más uno. Por cada seis unidades o fracción deberá haber, al menos, un Maestro especialista en Educación Infantil o Profesor de Educación General Básica especialista en Preescolar.

2.El personal cualificado a que se refiere el apartado anterior estará formado por Maestros especialistas en Educación Infantil o Profesores de Educación General Básica especialistas en Preescolar, y por Técnicos superiores en Educación Infantil o Técnicos especialistas en Jardín de Infancia.”

Així mateix, en la Disposició Transitòria vuitena especifica el següent

Octava
“1. El personal que desde la entrada en vigor de la Ley Orgánica 1/1990, de 3 de octubre, de Ordenación General del Sistema Educativo, preste servicios de forma ininterrumpida en los Centros a que se refiere la disposición transitoria quinta, 1, de este Real Decreto, sin titulación suficiente, dispondrá de un plazo de diez años a partir de la entrada en vigor de la citada Ley para obtener dicha titulación. Durante este período, el personal indicado podrá seguir desempeñando su actual puesto de trabajo.
2.Quienes, encontrándose en la situación descrita en el apartado anterior, hubiesen obtenido, con anterioridad a la entrada en vigor de este Real Decreto, una acreditación de la Administración Educativa competente que les habilite expresamente como educadores de niños de hasta tres años de edad podrán seguir prestando servicios con carácter indefinido en el primer ciclo de la educación infantil.
3.Igualmente, podrán continuar prestando servicios con carácter indefinido en ambos ciclos de la educación infantil los profesionales que, reuniendo las condiciones previstas en el apartado 1 de esta disposición, posean un título que sancione enseñanzas universitarias de una duración igual o superior a las de maestro.”

Des d’aleshores, fa ara 29 anys, mai no s’ha rebaixat el requisit de titulació ni el nivell de formació específica requerit per a assumir amb la responsabilitat que exigeix la intervenció educativa amb aquest alumnat i garantir els seus drets educatius essencials. Així, totes les convocatòries d’ocupació pública per a personal educador d’educació infantil, incloses les convocatòries de borses d’ocupació temporal, fins a la darrera, corresponent a ‘Oferta d’Ocupació Pública 2008, han exigit com a requisit específic el títol de tècnic o tècnica superior d’educació infantil.

D'altra banda, com a referent normatiu específic d’aquest col·lectiu professional cal assenyalar el Reial decret 1837/2008, de 8 de novembre, pel qual s'incorporen a l'ordenament jurídic espanyol la Directiva 2005/36/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 7 de setembre de 2005, i la Directiva 2006/100/CE, del Consell, de 20 de novembre de 2006, relatives al reconeixement de qualificacions professionals, així com a determinats aspectes de l'exercici de la professió d'advocat.

En la relació de professions regulades ens trobem que el personal educador d’educació infantil, en ser un personal amb intervenció educativa directa amb l’alumnat que no encaixa en cap de les categories del professorat, s’hauria d’enquadrar en “Altre personal per a l’atenció en el primer cicle d’Educació Infantil”. Es pot consultar la relació de professions regulades clicant ací:

Tot seguit, la Llei 10/2010, de 9 de juliol, d'ordenació i gestió de la Funció Pública Valenciana, en aplicació de l’estructura de plantilla regulada a l’EBEP, incorpora aquest personal de manera transitòria al Cos C1, un cos amb un requisit d’accés diferent i inferior al que van haver d’acreditar per a accedir als seus llocs de treball. No obstant això, la transitorietat de la situació i el procediment per a resoldre aquesta inconsistència classificatòria apareix expressament determinat en la Disposició Transitòria Segona:

Disposició transitòria segona. Procediments especials d'accés als nous grups i subgrups professionals.

1. El personal funcionarial que, d'acord amb el que s'estableix en la disposició addicional sisena, s'integre en el subgrup professional C1 i en les proves selectives d'accés a l'Administració Pública se li va exigir específica i expressament en la convocatòria, com a requisit per a poder participar, estar en possessió del títol de tècnica o tècnic superior de formació professional, podrà accedir al nou grup professional B mitjançant els processos restringits de promoció interna que a aquest efecte es convoquen.

En aquests processos, es podrà eximir al personal de l'avaluació dels continguts que es van tenir en compte en el temari d'accés a la funció pública en les respectives proves selectives. El personal que supere aquestes proves d'integració restringida, romandrà en el lloc de treball del qual era titular en la seua condició de personal funcionari de carrera del grup professional C1, modificant-se aquest lloc i classificant-se com a B, amb les retribucions complementàries que procedisquen d'acord amb els criteris i normes generals aplicables en matèria de classificació de llocs de treball establits en la present llei i en la seua normativa de desenvolupament.

Malauradament, el que havia de resultar un desajust temporal, un simple inconsistència transitòria originada pel desenvolupament legislatiu, una dècada després continua sense resoldre i està a un pas de sobreviure la llei que la va provocar. Una transitorietat perpètua contra la qual s’ha pronunciat recentment, en un recurs de casació, el Tribunal Suprem amb la sentència de 21 d’octubre de 2020 en la qual afirma el següent:

“Resulta contrari als principis als quals ha de sotmetre's l'Administració, art. 103 CE, incloent la relació amb els funcionaris al seu servei, una norma de dret transitori infinita que permetera a l'administració mantenir situacions com la jutjada en instància en perjudici dels treballadors al seu servei pel que la seua inaplicació per la sentència d'instància no resulta contrària a dret.

Màximament si es té en compte que el grup B de l'art. 76 del Text Refós de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic és notòriament diferent del que existia fins a l'Estatut de 2007. Ara exigeix com a requisit d'accés la possessió de la titulació de "Tècnic superior de formació professional", conforme a la seua creació per l'art. 44 de la EL 2/2006, de 3 de maig.”

Amb posterioritat a la llei, el Pacte de la Mesa Sectorial de Funció Pública, sobre millora de les condicions de treball del personal educador d’educació infantil, publicat per Resolució de 9 de juliol de 2018, del secretari autonòmic de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, en el punt 6 acorda el següent:

“6. Classificació i titulació dels llocs de treball.
En l’actualitat tots els llocs d’educador d’educació infantil estan adscrits al subgrup C1, cos C1-04, Especialistes en Educació Infantil de l’Administració de la Generalitat, cos a què fa referència el present Pacte.

Per part de la Direcció General de Funció Pública s’està procedint a l’estudi i planificació d’un procés que permeta l’accés al grup B, Cos B-07, tècnic de gestió d’educació infantil de l’Administració de la Generalitat, d’aquells funcionaris i funcionàries integrats en el Cos C1-04, que estiguen en possessió del títol de tècnic o tècnica superior de formació professional, que comportarà la modificació de la classificació I funcions d’aquests llocs de treball.”

Ara mateix, no ens queda altra que suspendre a una administració que després de dos anys d’estudi no ha estat capaç de posar en marxa cap ni una proposta de solució i, davant cada nova interpel·lació, repeteix mecànicament que ho estan estudiant.

Després d’aquest acord que l’administració ara per ara no ha respectat, la Mesa General de Negociació de la Funció Pública celebrada el 12 de juliol de 2018 va negociar la distribució del fons extraordinari del 0’2% que contemplen els PGE 2018, una part del qual es va dedicar a combatre l’escletxa salarial existent als col·lectius feminitzats, en concret a la reclassificació del personal educador d’educació infantil.

Un any més tard, en juliol de 2019, la Mesa Sectorial d’Educació, tot i ser del tot incompetent en aquesta qüestió, va acordar la reclassificació al Cos B el personal educador d’educació infantil. Un acord nul de ple dret, en un fòrum de negociació incompetent, pres a una setmana de les eleccions exclusivament per a alimentar la campanya electoral del senyor conseller.

Per acabar el vodevil, trenta anys després de la regulació de l’educació infantil com una etapa educativa de ple dret, amb l’Ordre 32/2020, de 4 de març, de la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública, per la qual es convoquen proves selectives d’accés al cos especialistes en educació infantil de l’Administració de la Generalitat, corresponent a l’oferta d’ocupació pública de 2018 per a personal de l’Administració de la Generalitat, no sols es fa un pas enrere, sinó que l'Administració del Botànic aposta decididament per la involució, per la precarització dels drets educatius de l’alumnat d’aquest cicle i pel maltractament laboral del personal que hi treballa.

Tampoc no podem ignorar les conseqüències potencials d’aquesta irresponsabilitat, perquè en acabar aquest procés selectiu, hi haurà una nova promoció de personal funcionari els quals hauran accedit amb un requisit de titulació diferent al que determina el procediment establert a la llei per a la reclassificació i, fins i tot, tot i que la majoria de ben segur provindran d’eixe cicle formatiu, hi ha la possibilitat que hi haja qui ha accedit amb qualsevol altre tipus de titulació i formació, pel fet que el requisit establert és totalment genèric. El resultat, l’afegiment d’una nova dificultat del tot innecessària que pot dificultar encara més un procés en el qual sembla que les successives administracions mantenen un compromís inquebrantable a posar-li pals a les rodes.

L’últim episodi, de moment, el vam viure amb la publicació passat, 9 de novembre de 2020, d’un procediment d’avaluació i acreditació de determinades unitats de competència professional, adquirides a través de l’experiència laboral o de vies no formals de formació, en la família professional de Serveis Socioculturals i a la Comunitat, per a la qualificació professional SSC322-3: Educació Infantil.

Aquest nou procediment no sembla altra cosa que una coartada per a continuar ajornant la correcció d’una disfunció normativa que ha condemnat aquestes treballadores i treballadors a una situació que per a Intersindical Valenciana ha consolidat una situació de maltractament sistemàtic i explotació laboral continuada.

Com que el procediment de què parlem es dirigeix a treballadors i treballadors que van accedir als seus llocs com a funcionariat de carrera abans de l’any 1991, i tenint en compte que té com a objectiu aconseguir la titulació de Tècnic o Tècnica Superior d’Educació Infantil, i que no totes les unitats de competències són acreditables mitjançant experiència professional o formació no reglada -per la qual cosa resulta imprescindible cursar-les-, resulta ben senzill deduir que aquest procediment condueix aquest personal quasi simultàniament a les portes de la reclassificació i de la jubilació.

Per tot això que hem explicat, Intersindical Valenciana considera que la millor opció per a reparar mínimament aquest agressió laboral eterna consisteix a augmentar com més prompte millor les bases de cotització d’aquest personal durant el curt període que els resta per a la jubilació. I per a fer-ho, cal reclassificar de manera immediata tots els llocs sense esperar a la finalització del procés d’acreditació de competències professionals.

Durant el període transitori fins a que tot el personal acredite el requisit de titulació, com que són titulars definitius dels llocs que ocupen, i sempre que no hi haja cap manera de retribuir-les amb el salari base corresponent al cos B, com a poc veuran incrementades les seues retribucions en percebre els mateixos complements que es determinen per a eixe cos, si més no pel fet d’haver de fer les mateixes funcions.

A més, per variar, per a no continuar alimentant la discriminació retributiva per raó de gènere que arrosseguen històricament pel fet de ser el col·lectiu més feminitzat de tot el personal al servei de l’Administració del Consell, la classificació d’aquests llocs, per primera vegada, no hauria d’ajustar-se als mínims que permet la normativa