Intersindical convoca el Personal Educador d’Educació Especial i Infantil a dues jornades de vaga

Després d'haver passat mitja legislatura garbellant aigua, en parlar de personal educador, la Conselleria d'Educació sembla haver decidit institucionalitzar la síndrome de Procusto i decapitar tot allò que no encaixe en un estereotip professional mono-disciplinari. I així, un any més, hem perdut tot el curs escolar sense posar cap solució a una greu problemàtica laboral que atempta contra la salut de la plantilla, els drets educatius de l'alumnat més vulnerable de tot el sistema i, per això mateix, la dignitat institucional de la Generalitat Valenciana.

22 / 05 / 2017 | Intersindical vaga personal educador condicions de treball

Som plenament conscients de l'herència enverinada rebuda dels anteriors gestors de l'administració, si més no pel fet que nosaltres venim patint aquesta problemàtica laboral des de fa dècades. Tot just per això, hem fet una exhibició de paciència quasi bíblica i hem esperat, potser fins i tot massa, una acció política decidida davant agressions laborals insostenibles i situacions que ultrapassen l'àmbit estricte de les condicions de treball per a endinsar-se en un territori que atempta directament contra la dignitat de les persones. Tant és així, que hem permès l'administració educativa desatendre fins ara un segon requeriment d'inspecció de treball que fixava juny de 2016 com a data límit per a recuperar la responsabilitat que li correspon de garantir el compliment de la normativa i fer el camí de tornada cap al respecte a la legalitat vigent.

Cal reconèixer que l'ambient negociador ha estat d'allò més cordial, tot carregat d'amabilitat, comprensió i bones intencions, fins al punt de no tenir molt clar si ens havíem tele-transportat, de sobte a un escenari de ficció a mig camí entre “Heidi” i “Pequeñas Mentirosas”. Dissortadament, la nul·la capacitat, o voluntat resolutiva, ens ha mostrar una altra cara d'aquests alts càrrecs amb els quals havíem compartit pancarta en tantes ocasions; en passar a l'altre costat de la pancarta, però, s'han canviat les ulleres i ho veuen tot diferent. I en passar a l'altre costat de la taula, s'han convertit en “l'empressa” i s'han mudat amb un vestit d'indiferència que els permet mirar cap a un altre costat davant l'agressió laboral quotidiana de persones a les quals potser no coneixen, però són les seues companyes i companys.

A més a més, durant tot aquest procés, han palesat un desconeixement absolut de la nostra realitat i una distància conceptual quasi insalvable en considerar que la figura de l'educador/a no és més que una evolució “semi-tumoral” cap a un territori “pseudo-docent” d'un personal al qual ells creuen que no li correspon cap altra funció que la d'actuar de substitutiu familiar (o mare substituta per a completar l'estereotip) en l'àmbit escolar per a atendre les necessitats bàsiques de desplaçament, higiene i alimentació.

Potser aquest pensament explica el recordatori recurrent dels origens dels nostres perfils professionals, o el que és el mateix, la velada amenaça, o desig inconfessable, d'involució. I es clar, amb aquest posicionament corporatiu, que no pedagògic, amb intenció o sense, es preten amagar el fet que la regulació normativa de l'Educació Especial i l'Educació Infantil ha estat un procés erràtic, mancat de planificació i sense cap consciència que anara més enllà de la utilització d'una nomenclatura políticament i educativa correcta.

Evidentment, des d'aquesta distància conceptual va a resultar molt complicat abordar la delimitació d'uns perfils professionals imprescindibles per a completar un sistema educatiu a hores d'ara incomplet, inacabat i injust. O com molt encertadament explicava Gonçal Anaya: “el S.XXI segueix reclamant víctimes escolars pel fet de mantenir el divorci entre ensenyament i educació, la qual cosa converteix el saber en un element clau de la discriminació entre les persones”.

Malauradament, la cosmovisió estratificada i piramidal de les relacions humanes i laborals subjacent en el discurs dels nostres responsables educatius, ens fa témer que els corresponga a ells la gens honorosa gesta de consumar el trànsit de la república de mestres que una vegada vam ser, a l'oligarquia de docents que mai hauríem de ser.

Per tot el que hem explicat, nosaltres, treballadores i treballadors de l'educació, conscients de la nostra responsabilitat educadora, afirmem amb rotunditat que les víctimes d'aquesta concepció són les i els nostres alumnes, xiquetes i xiquets que pateixen tot un cúmul de mancances i un menyspreu continuat i sistemàtic del seu dret fonamental a l'educació.
I per això mateix, fart@s ja d'estar fart@s, després de tot un curs de mobilització continuada, encapçalada i protagonitzada per les Plataformes d'Educadores d'Alacant i València, en resposta a la sol·licitud d'aquestes i per a vehicular la seua decisió d'intensificar la lluita, Intersindical Valenciana ha convocat dues jornades de vaga els propers dies 31 de maig i 9 de juny i fa una crida a tota la comunitat educativa a donar suport a la lluita i reivindicacions del col·lectiu