Intersindical À Punt reclama al Consell que ature les especulacions sobre la plantilla

No sobra cap professional en À Punt. Ben al contrari, es troba a faltar una visió més realista i generosa de les necessitats de personal per a un servei públic d’àmbit autonòmic amb oferta de televisió, ràdio i en diverses plataformes digitals. La planificació de la plantilla ha sigut conservadora en excés i es ressent amb cada baixa laboral, cobertura especial o període de vacances. Prova d’això és l’acumulació d’hores extraordinàries que s’han generat en diversos departaments i categories professionals. Com també la impossibilitat de compensar eixa sobrecàrrega per la via econòmica.

Quan es parla del capítol de personal s’obvia que À Punt continua per sota del finançament mínim que marca la llei de creació, és a dir, del 0,3% del pressupost de la Generalitat, i que la mateixa norma ofereix marge de millora fins al 0,6%. No hi ha, per tant, cap altre problema que la voluntat política de resoldre’l.

Suggerir l’externalització de serveis i plantilla com a garantia d’estalvi és faltar a la veritat a l’opinió pública. Les subcontractacions s’han demostrat més cares i lesives per a les arques públiques perquè només beneficien a uns pocs a costa del salari i la precarietat dels treballadors i treballadores. Ho sabem bé a À Punt i ho hem denunciat quan algunes subcontractes tècniques han fixat personal per sota de categoria per a estalviar-se la remuneració corresponent.

Semblava que ho havia entès el govern del Botànic, quan ha recuperat serveis públics de la gestió privada, com l’atenció sanitària de la Ribera. Deixar-se influir novament per aquests cants de sirena faria caure el Consell en la trampa d’una greu contradicció i, molt pitjor, no reportaria cap benefici per a la ciutadania.

Intersindical À Punt insisteix en una obvietat. Els treballadors públics són una inversió rendible per a la societat. Un govern que es diu d’esquerres no es pot permetre passos enrere en una ferramenta estratègica com À Punt; ni tolerar amb el silenci o la inacció més especulacions i incertesa sobre la seua plantilla; ni fomentar un model d’empresa pública que promocione la temporalitat i la precarietat dels professionals del sector.

Basta d’especulacions. Per un servei públic de comunicació en valencià amb recursos econòmics, tècnics i humans suficients.