“In dubio, pro dextra”:  La cara fosca de l’Administració

Amb total premeditació i traïdoria, passat divendres 25 de maig, tot just a l’hora de tancament dels registres però signada dos dies abans per la Directora General de Treball, l’administració ens va remetre una resolució de serveis mínims l’únic objectiu de la qual era col·lapsar la vaga convocada per Intersindical Valenciana.
Perquè no té cap altra explicació plausible el fet de modificar uns serveis mínims que han servit per a garantir el desenvolupament de totes les vagues anteriors amb total normalitat. I molt menys, quan eixa modificació contradiu i vulnera els fonaments jurídics i la sentència assenyalats en el cos argumental de la resolució emesa per l’autoritat laboral.
El més greu, però, és el mercadeig infame amb els drets educatius essencials de l’alumnat més vulnerable de tot el sistema. Perquè això és el que s’aconsegueix amb una resolució en la qual es proposa minvar l’atenció als centres específics, els més necessitats, al temps que, paradoxalment, s’incrementa fins al 100% de la plantilla el personal destinat a serveis mínims en els centres ordinaris.
Malauradament, malgrat haver aconseguit una correcció d’errades en la jornada prèvia, l’efecte desmobilitzador de la resolució inicial, comunicada en tots els centres ordinaris amb una diligència extraordinària, resulta del tot irreconduïble.
A més a més, aquesta errada involuntària ha estat la penúltima d’un seguit d’actuacions injustificables les quals, fins i tot amb tota la bona fe del món, difícilment podem considerar filles de l’atzar.
Així, després d’haver patit ajornaments sistemàtics d’una negociació que ha malbaratat un quinquenni sense arribar a cap port, d’haver suportat una mesa tècnica “intermitent” pels abandons unilaterals de l’administració, d’haver acceptat la congelació de la Comissió Mixta de Mediació com a càstig per la insolència d’haver gosat defensar els nostres drets i, fins i tot, haver suspès la convocatòria de vagues des de passat mes de desembre per a facilitar un diàleg imprescindible, la resposta persistent de la Conselleria d’Educació ha estat sempre la mateixa: “In dubio, pro dextra”. Davant el dubte, la repressió.
Avui, jornada prèvia a la vaga, tot just avui, després de notificada la correcció dels serveis mínims, de la qual a cap centre s’ha informat, i després d’haver explicat a l’alumnat de pràctiques l’obligació d’acudir als centres durant les jornades de vaga –potser perquè es considera que les pràctiques forçades d’esquirolisme són un element curricular imprescindible en la seua formació- l’administració, en un intent pòstum de rebentar la vaga, ha remés a les organitzacions sindicals i a les plataformes d’educador@s l’esborrany de pactes educatius, uns documents dels quals porten ajornant quinzenalment l’entrega des de fa mesos.
Aquesta deriva involutiva imparable mostra ben a les clares la cara fosca d’una administració carent de respostes, voluntat o valentia per a resoldre els problemes que ha heretat.
I davant aquesta incapacitat, de bell nou òrfenes de referents ètics, fartes de continuar esperant un canvi de polítiques que no mai no arriba, a les educadores d’educació infantil i educació especial no ens queda altra opció que mantenir la lluita.
Fins al final!