El Director General del Sector Públic Instrumental, sense voler, però, subscriu les tesis d’Intersindical

En declaracions a Valencia Plaza, passat dimarts 17 de juliol, el Director General del Sector Públic Instrumental, tot i voler deslegitimar la postura d’Intersindical respecte a l’Acord sobre les borses d’ocupació temporal, va fer una defensa sense pal·liatius dels arguments del sindicat per a no subscriure l’acord.

22 / 07 / 2018 | Intersindical sector public negociació declaracions director general condicions laborals acord borses


“Perquè hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot“

Malgrat l’intent de defugir el debat, en emfatitzar l’anècdota incidental ens ha regalat una oportunitat immillorable per a respondre a l’anècdota. I, a més, entrar al debat.

Per començar, no tenim cap inconvenient a reconèixer que ens ha estat del tot impossible assistir a dues reunions del grup de treball sobre la regulació de les borses, la qual cosa, evidentment, no aniquila en absolut la nostra comprensió lectora, i tampoc la capacitat d’anàlisi d’una proposta normativa perversa.

Però, a més, aquest incident del tot circumstancial, tant incapacitant als ulls del director general, és infinitament menys significatiu que altres complements circumstancials de lloc, temps i mode, com ara la modificació constant de les convocatòries, l’incompliment continuat del calendari de treball acordat, la nul·la diligència per a facilitar els documents de treball en terminis operatius, l’escassa eficiència per a mantenir actualitzada la documentació –la simple correcció d’una acta constitueix una tasca titànica farcida de dificultats irresolubles- o les modificacions documentals comunicades a l’inici de les reunions, potser acordades en altres reunions a les quals tampoc no hem acudit perquè ningú, mai, no ens ha convocat.

Tot i això, Intersindical Valenciana en cap moment ha fet servir aquestes qüestions accidentals per a argumentar la seua postura respecte e les propostes negociades, les quals, mereixen tota l’atenció i la intel·ligència argumental del sindicat. Fonamentalment, perquè incideixen substancialment en la qualitat del treball, la vida i el benestar de milers de treballadores i treballadors i de les seues famílies.

Tanmateix, malgrat les declaracions superficialment desqualificants del director general, hem de reconèixer que estem totalment d’acord amb el cos del seu argumentari, el qual referma els nostre argument sobre l’absència una proposta integral i un model vertebrador del sector públic en el seu conjunt.

I hem d’agrair que ens done la raó en reivindicar la necessitat inajornable d’una llei del sector, com hem insistit a reclamar reiteradament des del sindicat, per a dissenyar el marc normatiu bàsic amb el qual revertir els efectes perversos de l’herència rebuda i reparar tot el dany acumulat que ha hagut de patir tant el personal, com la ciutadania valenciana i la dignitat institucional del nostre país.

És per això que el fet que la futura llei de sector haja desaparegut de l’agenda durant bona part de l legislatura tan sols la podem qualificar d’incompetència política.

L’absència de model no es pot amagar, ni pal·liar, a força de solucions fragmentàries i acords parcials els quals, malgrat la grandiloqüència declarativa, no s’ajusten a la complexitat i especificitat del sector ni respecten les condicions laborals preexistents. I molt menys la dignitat de les persones que hi treballen.

Així, l’evolució dels Acords signats en la Comissió evidencien la intenció d’invertir la dinàmica i, després d’escampar una sospita preventiva per sobre la totalitat de les treballadores i treballadors als quals cal considerar únics culpables de la desfeta, pretenen modelar el personal a les exigències d’una dinàmica funcionarial, sense atorgar, però, l’estabilitat, drets i condicions laborals del funcionariat.

Tot just per això, per la incontestable força dels arguments que hem explicat durant la negociació, només començar a rodar l’Acord sobre reducció de la temporalitat, s’ha plantejat diverses situacions d’excepcionalitat que el fan inviable en part del sector. I potser també, que aquest siga el motiu pel qual sindicats que han signat aquest acord, en Madrid i en el Sector Públic Instrumental, s’hagen oposat al mateix en l’àmbit del personal al servei de l’Administració del Consell.

Per a Intersindical Valenciana, ara per ara, els acords signats tanquen el cercle d’un ERO massiu de substitució amagat sota l’eufemisme de la reducció de la temporalitat i, a més, suposen una norma de punt final que, en amnistiar els culpables de la desfeta i culpabilitzar el personal, propicien una deriva de precarització de les condicions laborals de tot el personal, tant els i les qui porten a l’esquena tota una vida laboral, com el personal de nou ingrés.

Si aquest és el currículum experiencial a l’empresa privada amb el qual el Director General pretén modernitzar el sector, tan sols li podem dir que la precarietat no té res de modern, ni s’ajusta a les expectatives, exigències i necessitats de l’administració valenciana del segle XXI.

Com a conclusió, tan sols podem compartir una reflexió, amb persones esclaves, qualsevol es munta un xiringuito i el fa funcionar. Intersindical Valenciana, com a sindicat de classe, no va a ser còmplice, de cap manera, d’eixa deriva precaritzadora. Tot al contrari, ens anem a oposar de manera radical i l’anem a combatre amb totes les nostres forces i els nostres recursos.