De què parlem quan diem “accés diferenciat”?

La consellera Bravo ha negat amb contundència, en les darreres entrevistes publicades, que tinga previs que hi haja accés diferenciat en la Funció Pública. En canvi, l'informe dels experts, al qual ella li dóna tant de crèdit, recomana que es combinen els processos de consolidació del personal interí i de selecció de nou personal. Aquesta proposta és la que Intersindical Valenciana ha defensat els darrers 25 anys amb el nom d'accés diferenciat.

20 / 10 / 2016 | Intersindical

L'ACCÉS DIFERENCIAT NO ÉS LA LLEI DE L'EMBUT

De fet, actualment ja hi ha almenys tres vies d'accés a una mateixa categoria, cos o escala administrativa: tenim el torn de promoció interna, el torn de personal amb diversitat funcional (abans conegut com a discapacitat) i el torn lliure. Per tant, ja existeix l'accés diferenciat: es diferencien tres vies o convocatòries d'accés.
Accés diferenciat: una solució estable
La proposta d'accés diferenciat consisteix a una cosa tan senzilla com fer dues convocatòries paral·leles de torn lliure:
- Una en forma de concurs-oposició, en la qual es valore de forma significativa el treball realitzat per a les Administracions. Aquesta convocatòria afavoreix a:
- El personal interí, ja que té serveis prestats per a l'Administració.
- El personal funcionari de carrera d'altres grups o cossos, ja que també té serveis prestats.

- Una en forma d'oposició, o bé de concurs-oposició en la qual no es valore el treball realitzat per a les Administracions. Aquesta convocatòria afavoreix al personal "del carrer", és a dir, aquelles persones que han acabat recentment els estudis, universitaris o no, i que encara no treballen o ho fan esporàdicament. En el seu conjunt, les puntuacions en les oposicions o les fases d'oposició dels concursos-oposició del personal interí o funcionari de carrera d'altres cossos són inferiors als d'aquest col·lectiu d'opositors i opositores "del carrer". Això s'ha atribuït habitualment al fet que un col·lectiu treballa i l'altre no, per la qual cosa la dedicació a l'estudi varia significativament entre un i l'altre.
En els dos casos, la participació ha de ser lliure; és a dir, que s'han de poder presentar totes les persones que complisquen amb els requisits de nacionalitat i titulació, sense cap altre condicionant.

Un sistema normal d'accés
Val a dir que Intersindical Valenciana sempre ha concebut l'accés diferenciat com un sistema normal, no com a un sistema extraordinari per a resoldre situacions de consolidació d'ocupació, com estaríem en aquest moment, en què en l'Administració de la Generalitat més d'un terç de la plantilla és interina.
La raó és que, fins i tot en una situació "ideal", en la qual menys d'un 5% de la plantilla fora temporal, cal reconéixer d'alguna manera el treball d'aquest personal que, no ho oblidem, cobreix vacants per jubilació, excedència o malaltia, lubrificant la maquinària de l'Administració i permetent, a més, que hi hagen concursos. Es pot replicar que ara mateix ni es nomena personal interí, que les plantilles estan en quadre i que no hi ha concursos. I és cert, però això és degut no al sistema, sinó a una desastrosa gestió dels governs anteriors i de l'actual en matèria de Funció Pública.

Un precedent en la Generalitat
A la Generalitat Valenciana tenim precedents d'accés diferenciat. En els anys del canvi de segle, i amb ocasió del Pla d'Estabilitat, es van convocar processos de promoció interna per reconversió, que dividien les places totals en dos vies:
- Una oposició
- Un concurs de mèrits, que donava dret a participar en un curs selectiu amb prova final.
Molta gent va participar i va guanyar l'accés al cos al que pertanyen actualment per aquells processos. A ningú se li va ocórrer que foren il·legals o inconstitucionals, com sovint es diu de l'accés diferenciat.

L'accés diferenciat no és un accés restringit
Fins als primers anys huitanta del segle passat es van convocar per diferents administracions, però sobretot la de l'Estat, processos de selecció restringida. Consistia en convocar una oposició o un concurs oposició en el qual només es deixava participar a qui acreditara un mínim de temps treballat per a l'Administració, o bé estar en eixe moment com a personal interí o personal laboral. Aquesta fórmula deixava fora el personal opositor "del carrer".
Una sèrie de sentències del Tribunal Constitucional acabaren prohibint eixe sistema d'accés; va quedar clar des de llavors que no era possible convocar un procés de consolidació només per al personal interí. Només es poden fer convocatòries restringides per a la promoció interna.
El que passa és que algunes persones i organitzacions juguen amb la confusió entre els dos conceptes, no els acaben d'explicar i alcen la veu contra l'accés diferenciat sense aclarir a què es refereixen amb eixe concepte, i donant a entendre que accés diferenciat és el mateix que accés restringit. Són els mateix que periòdicament demanen o proposen mesures per a castigar el personal interí.