Carrera Professional versió 3.0: El temps entre costures

Avui, 16 d’octubre, l’administració ha convocat les organitzacions sindicals a una altra reunió informativa per a reiterar el que ja sabíem, la seua intenció d’implementar una execució de sentència, des de la interpretació més restrictiva possible, per a reconèixer el dret del personal interí a percebre un complement retributiu corresponent a la carrera professional, però sense integrar aquest personal al sistema de carrera. I això, en contra de totes les objeccions que els sindicats hem manifestat i argumentat en cadascuna d’aquestes reunions.

16 / 10 / 2017 | Intersindical personal interí modificació decret carrera professional

Malvivim un peculiar temps entre costures destinat a apedaçar un Frankenstein normatiu

Aquesta nova actualització del decret de carrera, la qual d’acord amb les previsions de l’administració es resoldrà com a mínim en gener de 2018, va a suposar l’aplicació d’uns paràmetres absolutament restrictius de la figura del personal interí de llarga durada.
A més, en reduir el camp d’aplicació a una instantània sincrònica d’aquest personal a data 1 de gener de 2015, naix amb la condemna d’incorporar necessàriament nous greuges, noves víctimes innocents i un nou “via crucis” judicial contra el creixement tumoral d’una norma que no té cap altre sentit ni objectiu que el de ser modificada de manera permanent.
En considerar personal interí de llarga durada tan sols els qui ocupen de manera ininterrompuda el mateix lloc de treball durant un període superior als cinc anys, l’administració es plenament conscient que exclou, i agredeix, personal interí que porta més d’una dècada de serveis prestats, sense continuïtat, des dels llocs més vulnerables de tota la plantilla. Però a més, amb aquesta modificació, també es veurà perjudicat el funcionariat de carrera que va accedir després de gener de 2015, i els qui van optar per ajustar la seua situació d’interinitat a millora d’ocupació .... I com ja varem explicar en un correu anterior, aquesta esperpèntica criatura normativa, per fer justícia, va deixant al darrere tot un seguit de víctimes del tot injustes.
Davant una nova modificació del decret de carrera, de la qual la característica fonamental és l’obsolescència programada i la inevitable judicialització massiva, Intersindical Valenciana ha tornat a insistir en la necessitat d’abordar un nou decret que es torne a situar al kilòmetre zero i aborde decididament i valenta un sistema més equitatiu, més racional i més just.
Tot i estar d’acord amb la proposta, i amb la necessitat, inajornable, la resposta de l’administració ha estat posposar la versió 4.0, la definitiva, a una fase posterior a l’actual execució de sentència. I el problema més greu que se'ls planteja, no són les noves situacions injustes que es van a produir, sinó la dificultat tècnica de la plataforma informàtica que ha de fer eixa foto fixa del personal interí en la data d’inici de l’aplicació.
Tanmateix, resoldre eixa dificultat tècnica no va a donar resposta a les situacions sobrevingudes en els més de mil dies transcorreguts des de l’inici. Necessàriament, caldrà un enfocament diacrònic amb el qual atendre el personal que en una data posterior haja ultrapassat els cinc anys d’ocupació continuada d’un lloc de treball, o els i les qui hagen cessat des d’aleshores.
El ben cert és que ara per ara, malvivim un peculiar temps entre costures destinat a apedaçar un Frankenstein normatiu, una criatura monstruosa farcida d’incoherències que no deixa d’abocar-nos a nous escenaris de conflicte laboral, sindical i judicial.
Mentre, les organitzacions sindicals, instal·lades per obligació en una versió actualitzada de la síndrome de Penélope, podríem recitar com les velletes del conte: “cosint, cosint, quina faena tenim.”