Cal anar més lluny

Després d’anys de lluita, sororitat i valentia, comencem el nou curs escolar estrenant uns pactes amb els quals es millora notablement les condicions de treball del personal educador i fisioterapeuta.

11 / 09 / 2018 | Intersindical personal educador pactes educatius assemblea educadores

Primera assemblea del curs per a donar la benvinguda les noves companyes i planificar dinàmiques d'intervenció

Comencem curs, estrenem pactes
És tot just la ferma convicció en les millores acordades la que ens ha mantingut, i ens manté, vigilants durant tot el procés d’aplicació. I per això, hem assenyalat les errades en la publicació, hem suggerit terminis d’implementació i hem rebutjat interpretacions que no es corresponen a les propostes i aspiracions del col·lectiu ni a l’esperit dels acords i, avui mateix, hem remés a la Comissió de Mediació la primera de les actuacions a revisar, en considerar molt qüestionable la lectura de la norma i les subsegüents instruccions emanades d'una inspecció educativa.

La primera de les intervencions davant la qual hem de manifestar una rotunda disconformitat, és l’adscripció als SPEs d’alguns llocs d’educador/a d’educació especial.

En principi, aquest canvi d’adscripció, presentat argumentat i defensat per Intersindical Valenciana, no es correspon en absolut amb la versió implementada per l’administració educativa, la qual prioritza la gestió administrativa per sobre les condicions de treball del personal i els drets educatius de l’alumnat més vulnerable del sistema. De veritat algú es pot creure, honestament i sincera, que una alumna amb paràlisi cerebral, o un alumne amb un trastorn generalitzat del desenvolupament, tan sols tenen necessitat de suport educatiu durant la meitat de la seua jornada escolar?.

Amb la dinàmica d’adscripció establerta, s’incrementa la irresponsabilitat de minvar el suport educatiu de l’alumnat pel fet que bona part de la jornada de treball d’aquest personal s’ha de dedicar a desplaçar-se entre diferents centres de treball, al mateix temps que augmenta la precarització dels llocs afectats per aquest tipus “d’adscripció comarcal” individualitzada.

Tot just per això, el primer acte d’adjudicació d’enguany ha materialitzat una desfeta anunciada en deixar bona part d’eixos llocs de treball sense ocupar i l’alumnat d’eixos centres començarà el curs sense el suport necessari per a garantir l’atenció de les seues necessitats educatives especifiques.

Per a que no quede cap dubte sobre la proposta d’Intersindical Valenciana, i el compromís ferm d’aquesta organització a defensar-la fins al final, tornarem a explicar en què consisteix i a argumentar l’oportunitat de la mateixa.

La proposta d’Intersindical Valenciana
Per a explicar la nostra proposta d’adscripció cal fer una xicoteta reflexió envers l’evolució de les diferents solucions implementades al llarg del temps per a donar resposta a una problemàtica canviant.

En un primer moment, aquest llocs de treball constituïen un recurs humà exclusiu dels Centres Específics d’Educació Especial. Els canvis legislatius en matèria educativa, amb la implantació d’un nou model d’atenció a la diversitat desenvolupat des del paradigma de la integració escolar, primer, i de la inclusió educativa, en la concepció actual, exigiren la dotació d’aquest recurs humà als centres ordinaris que escolaritzaven alumnat amb necessitats educatives específiques.

Aquesta nova concepció, unida a la millora substancial dels instruments de diagnosi i dels criteris orientadors de la intervenció educativa, ha suposat un increment constant d’aquest personal (potser el que més s’ha incrementat en el conjunt del personal públic durant els últims anys) i, a més a més, un trànsit des dels centres específics als centres ordinaris d'educació infantil, primària i secundària, els quals, a hores d'ara, concentren la major part de la plantilla (Al curs 98-99 la plantilla laboral fixa de personal educador d’educació especial constava de 107 treballadores i treballadors, pràcticament tots al centres específics).

Però, a més, la progressió de l’alumnat al llarg de la seua escolarització, l’evolució de les seues capacitats i competències, la deriva de les patologies -etiològicament degeneratives en molts casos- causants de les seues necessitats educatives específiques, o el caràcter dinàmic dels Dictàmens d’Escolarització, ha generat una fluctuació constant dels centres de treball i les ràtios i tipologia de l’alumnat que cada educador, educadora o fisioterapeuta ha d’atendre.

Donada la bicefàlia competencial quant a la regulació de les condicions de treball d’aquest personal, aquesta situació va generar certes dificultats per a conjugar les necessitats educatives amb els recursos disposables per a atendre-les, provocant que en algun cas el lloc de treball continués adscrit a un centre en el qual ja no hi havia alumnat amb necessitats educatives específiques i, en molts altres, que l'alumnat no poguera acudir al centre al qual estava escolaritzat per la demora en la dotació del recurs humà necessari per a atendre'l. En alguns casos la dotació del lloc d'educadora o educador s'ha ajornat més d'un curs escolar, provocant, fins i tot, la revisió del Dictamen d'Escolarització. De fet, ha arribat a donar-se el cas que quan ha arribat a incorporar-se l'educadora o educador l'alumnat ja no estava al centre, puix s'havia derivat a un centre específic d'educació especial.

La primera intervenció per a corregir aquest desajust va ser la publicació per part de la Conselleria de Cultura i Educació de l’Ordre de 16 de juliol de 2001 per la qual es regula l’atenció educativa a l’alumnat amb necessitats educatives especials escolaritzat en centres d’Educació Infantil (2n cicle) i Educació Primària, la qual a l’article vint p. 1 estableix: “L’educador-a d’Educació Especial desenrotllarà les seues funcions legalment establides –amb la finalitat d’optimitzar el recurs– a nivell de localitat i/o zona”.

I més endavant, amb la publicació de l’Ordre de 14 de març de 2005, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es regula l'atenció a l'alumnat amb necessitats educatives especials escolaritzat en centres que imparteixen educació secundària, que a l’art. 29 p. d) diu: ” L'educador o educadora d'Educació Especial, si bé podrà estar adscrit a un institut de Secundària, desenvoluparà les seues funcions legalment establides. en els diferents centres públics de la localitat que s'indique en l'expedient de creació del lloc corresponent”.

No deixa de ser curiós, i una mica estrafolari, que la primera adequació d’aquests llocs, vinga de la mà de qui no té competències quant a classificació. Però l’efecte més pervers no és la nul·litat d’aquesta disposició, sinó la seua contribució a una precarització continuada de les condicions laborals d’aquest personal, desnonant-los del seu centre i, de vegades, fins i tot del sistema.

Malauradament, una mentida repetida fins a l’infinit acaba considerant-se una veritat irrefutable. I així, la insistència de la inspecció educativa en refermar que certs llocs estaven adscrits a la localitat, malgrat i que a hores d’ara els llocs de treball del personal educador i fisioterapeuta continuen creant-se i adjudicant-se adscrits a un centre de treball concret, ha aconseguit que tothom a la Conselleria d'Educació arribe al convenciment que aquest personal s'ha de desplaçar a qualsevol centre diferent del seu, tant dins de la mateixa localitat com fora d'aquesta, sense necessitat ni tan sols d'una comunicació formal.

Però, a més, totes aquestes modificacions de facto, sense cap constància documental, ha provocat una desprotecció jurídica i laboral afegida per a un col·lectiu laboral ja massa desprotegit i, a l'hora, una precarització de l'atenció educativa de l'alumnat que voreja, quan no ultrapassa, la malversació dels recursos humans destinats a la integració de l'alumnat amb necessitats educatives específiques.

A més a més, totes aquestes intervencions s'han fet d'una manera desordenada i caòtica amb uns efectes devastadors sobre les condicions laborals i vitals tant de treballadores i treballadors, com de l'alumnat. Com a mostra, hem pogut constatar que hi ha hagut educadores que no pogueren accedir al procés de funcionarització pel fet que ningú no sabia en quin centre estaven treballant, llevat d'elles mateixes i el seu inspector educatiu, altres que han rebut notificació formal d'un canvi d'adscripció del seu lloc de treball signada per la inspecció educativa, altres que han anat canviant automàticament de centre de treball a mesura que progressava el seu alumne o alumna, fins i tot un cas que va acompanyar el seu alumne durant tot el temps que cursava els seus estudis universitaris, tot just al mateix temps que a un alumne cec se li retirava el recurs pel fet de promocionar a Batxillerat, en considerar la inspecció educativa que ja no li corresponia per tractar-se d’una etapa no obligatòria d’ensenyament.

Durant els últims cursos escolars s'ha produït un nou canvi, marcat en aquesta ocasió per la reducció de l'atenció que se li presta al alumnat, optimització de recursos li diuen a això. Aquesta nova dinàmica s'ha consolidat a força d'un degoteig de canvis d'adscripció de llocs de treball i un increment espectacular de les itineràncies del personal educador d'educació especial i fisioterapeuta.

I per a aconseguir-ho, s'ha abocat la inspecció educativa a una acurada tasca de cronometratge de la intervenció concreta amb cada alumne o alumna, fins al punt de comptar en segons el temps necessari per a anar al WC, com si el nostre alumnat portara incorporat un mecanisme d'evacuació automàtica. I és clar, aquest cronometratge no s'ajusta a la realitat quotidiana de les aules, i molt menys al nostre alumnat.

Però és més, aquest tipus de dinàmica ha provocat situacions incompatibles amb el servei educatiu al que té dret l'alumnat i la protecció de la salut d'uns i unes alumnes que al mateix temps són pacients.

No ens estendrem en detallar un recull de casos puntuals fruit d'aquesta situació que, a més a més, resulta d'una opacitat absoluta donat i que tots aquests canvis d'adscripció es gestionen per telèfon directament entre la conselleria d'educació i la treballadora o treballador afectat. I pels testimonis d'aquest personal, interí majoritàriament, sabem com se'ls pressiona per a que accepten aquests canvis d'adscripció proposats per l'administració.

Davant aquesta situació i la dinàmica que ha generat, Intersindical Valenciana proposa que tots els llocs de Personal Educador d'Educació Especial i Fisioterapeutes de centres educatius canvien la seua adscripció i passen a estar adscrits als SPEs de la zona geogràfica d'intervenció dels seus centres de treball actuals

Aquest personal s'organitzarà dins l'organigrama dels SPEs, com a Serveis Específics d'Educació Especial i de Fisioteràpia, coordinant la seua actuació professional amb la dels actuals serveis d'Orientació, d'Audició i Llenguatge i de Treball Social.

Aquest canvi d'adscripció pot suposar una millora substancial de les condicions laborals del personal i una dinàmica d'adequació constant i àgil a l'evolució de les necessitats educatives que s'ha d'atendre.

En sobren arguments
La proposta elaborada pel sindicat està orientada a la consolidació dels següents objectius:
• Afavoreix la cohesió del col·lectiu per la coordinació que possibilita la integració de tot el personal dins de grups de treball amples i estables.
• Millora la competència professional en facilitar l'intercanvi d'informació, experiències i propostes.
• Facilita i simplifica la transmissió de informació, tant institucional, com sindical, formativa...
• Millora l'adequació dinàmica a l'evolució de les necessitats educatives específiques dins del seu àmbit territorial d'intervenció.
• Facilita i minva les despeses generades pels desplaçaments en augmentar les possibilitats d'ajustar la resposta als llocs de residència de les treballadores i treballadors.
• Contribueix a una millor adequació a la normativa laboral en possibilitar la homogeneïtzació dels criteris d'aplicació.
• Incrementa les possibilitats formatives d'aquest personal, tant de manera individual, com col·lectiva en el centre d'adscripció.
• Augmenta significativament l'adequació de les intervencions educatives als criteris orientadors d'aquestes, en ubicar el personal al mateix servei on s'han d'avaluar les necessitats, prioritzar les intervencions, orientar la resposta educativa i fer l'anàlisi i seguiment dels Dictàmens que fonamenten la pertinència d'aquests recursos humans per a l'atenció a l'alumnat amb necessitats educatives específiques.
• Redueix considerablement la càrrega burocràtica, puix fa innecessaris tant els cessaments i supressions anuals, com la modificació de la classificació dels llocs en incrementar-se o reduir-se les necessitats, o els canvis constants d'adscripció.
• Contribueix a reduir la quantitat de llocs de treball a temps parcial en coordinar territorialment la resposta a les necessitats educatives existents.

Cal anar més lluny
Hem de reconèixer que l'aplicació dels pactes ha incorporat millores inqüestionables en la quotidianitat laboral d'aquest personal, i ens hem de felicitar, al temps que cal agrair les treballadores i treballadors els anys de lluita incansable fins a consolidar una situació més justa i més digna per a la totalitat de la comunitat educativa. Ara, però, cal continuar treballant de valent per a consolidar les mesures aplicades, resoldre els dèficits, modificar interpretacions que no es corresponen a les reivindicacions defensades pel col·lectiu i desenvolupar de les quals tan sols s'ha acceptat el compromís, com ara la reclassificació al grup B dels llocs de treball del personal educador, l'eliminació de l'escletxa salarial vinculada a la feminització dels col·lectius o la regulació de la segona ocupació.
Amb eixe objectiu i la convicció que cal anar més lluny, el sindicat continuarà vigilant l'aplicació dels acords i col·laborant activament en el seu desenvolupament.