Borses d’ocupació temporal: De vendre fum a garbellar aigua

Passat dimarts, 5 de desembre, tot i que amb el temps just per a arribar d’hora i sense cap informació sobre els llocs a oferir, com ja és tradició, vam acudir a un acte d’adjudicació de llocs d’educador@s d’educació especial. Tanmateix, el que ens trobàrem va ser l’exaltació absoluta de la desregulació laboral, una epopeia de la precarietat extrema.

14 / 12 / 2017 | Intersindical ordre de borses ocupació temporal condicions de treball

“Vendrán más años malos
y nos harán más ciegos
vendrán más años ciegos
y nos harán más malos.

Vendrán más años tristes
y nos harán más fríos
y nos harán más secos
y nos harán más torvos.” R. Sánchez Ferlosio

Davant la denúncia insistent del sindicat, pel fet que les darreres adjudicacions abocaven aquest personal a un suplici de canvis d’adscripció provisional del tot arbitraris i, a més, sense cap garantia documental -perquè en tractar-se de personal educador la llei brolla directament de la boca de la inspecció educativa i no exigeix més requisit que una fe infinita- l’administració ha optat per la resposta més estrafolària possible. I potser també per la més irresponsable.
En haver acreditat documentalment que bona part del personal, en anar als centres als quals estaven adscrits els llocs per als quals havien signat la seua pressa de possessió els trobaven ocupats per altre personal, el qual, així mateix, en una espiral interminable de despropòsits, estava adscrit a altres centres de treball als quals potser ja no necessitaven els seus serveis o disposaven d’altre personal desplaçat igualment del seu centre d’adscripció, en aquesta ocasió, i ja en van dues, lluny de vetlar pel compliment de la legalitat vigent i exigir que la inspecció educativa respecte la normativa aplicable i els procediments establerts, l’administració ha decidit sublimar la desfeta.
Totalment despullada de qualsevol cotilla normativa, l’administració ha adjudicat els llocs de treball adscrits al seu centre de referència i, a més, qualsevol altre de la localitat. I així, el que no és més que una funció opcional -la qual s’ha de concretar i temporalitzar mitjançant els corresponents informes tècnics i els procediments establerts a les instruccions de la Direcció General de Centres i Personal Docent de 23 de juny de 2014- s’ha convertit en una adscripció múltiple i indefinida que no sols no existeix en la normativa sinó que, a més, modifica d’amagat les RLTs publicades al DOGV 8155 de 24 d’octubre de 2017.
Aquesta doble pirueta inconcebible, en prioritzar resoldre les dificultats de gestió per sobre qualsevol altra consideració, posa en evidència un menyspreu absolut pels drets laborals del personal i, a més, pels drets educatius essencials de l’alumnat.
No és cap novetat, però, esta dinàmica de fugida permanent. Intersindical porta tota la legislatura denunciant els dèficits d’una norma que va nàixer amb l’obsolescència programada per al mateix dia de la seua publicació i que, amb el pas del temps, no sols ha anat acumulant un seguit de criteris interpretatius de vegades contradictoris, sinó que ha atrapat el personal que ha de gestionar el servei a una peculiar síndrome de Penélope, constituint borses q1ue la seua tasca quotidiana s’encarrega de buidar de personal de manera sistemàtica i, a més, condemnant-les a treballar permanentment a destall.
Tot just aquesta setmana, hauran passat dos mesos des que l’administració es va comprometre a presentar, en un termini de dues setmanes, l’esborrany d’ordre amb el qual havíem d’iniciar unes negociacions que arriben amb tota la legislatura de retard. Aquesta agosarada promesa, feta en el fragor d’un situació d’emergència extrema, i màxima urgència, tan sols ha estat un element més d’una extensa, intensa i atapeïda cortina de fum.
Per això, durant aquest temps hem vist propostes i contrapropostes d’hipotètiques borses de millora d’ocupació, les quals cas d’arribar a materialitzar-se, en concloure els actuals processos selectius necessàriament s’hauran de derogar –per coherència amb els postulats que els promotors han defensat aferrissadament durant tot el procés- i, a més, sempre hauran d’anar vestides amb l’estigma de la subsidiarietat.
El ben cert és que, distrets a perseguir aquesta quimera, i també com a peatge a pagar de manera anticipada per una hipotètica millora, el personal funcionari, tant de carrera com interí, en veure com, abans d’estar baremades i constituïdes, s’ha fet servir les multi-borses per a ocupar uns llocs de treball per als quals tampoc no s’havien convocat, ha patit la sostracció d’una opció real de consolidar una millora. Davant això, Intersindical Valenciana tan sols pot dir clar i ras que les condicions de treball, i de vida, de les nostres companyes i companys de cap manera es poden fer servir com a cortina de fum ni com a moneda de canvi.
Pel que fa a la nova ordre de borses, una norma que s’ha guanyat sobradament el malnom que va acompanyar Ferran VII, continuem esperant.